penetracions

_llegia el diumenge passat un article al suplement de el país sobre francis bacon, on s'explicava la seva relació amb madrid, concretamente amb el museu de el prado i l'obra dels seus pintors favorits com goya, zurbarán, el greco i especialmente velázquez... també el fet de tindre un amant madrileny que el va atendre fins als seus últims moments, doncs va morir a la capital del ex-imperi...
_ pintor fonamental en la història de l'art del últim mig segle XX_ molt influït inicialment per picasso i el propi velázquez sempre, va anar fabricant el seu propi món plàstic en base a la distorsió del cos i l'ànima
_ per a mi saber, llegir i disfrutar de la seva obra i petjada significa un personal perenne homenatge, doncs només amb el pas del temps he anat identificant les meves influències més properes però alhora més interiors (com agafar o ser conscient d'uns imans que ràpidament es quedaven al meu interior per desenvolupar una obra, que per més personal i independent que sempre he volgut que sigui, alhora no puc -no podem- desvincular-nos/involucrar-nos de la pròpia evolució de la pintura del passat segle i d'ara...)
_ com l'espai de treball d'en brossa, bacon s'endisava també en una més que aparent caos, descontrol, brossa i bruticia, on sembla estrany la producció d'una obra pictórica tan meticulosa
_ l'extensió, distorsió, exposició, explosió, penetració, expressió de la carn i el desig, amb la raó sovint arraconada o absent, forma el nucli desassossegant principal de la seva obra i missió en aquest món, on l'obscuritat, el misteri, l'ocultació i els secrets, s'acaronaven entre ells pel seu sagrat desig i descontrol persistent
_ ha estat -i és- la magia i essència del seu legat més imoportant_ la valua del seu testament plàstic, no serà tan gran com la de picasso, però si més no, amb mi, ha significant un punt de partida per a ser més conscient de la nostre insignificancia dins el misteri de la pròpia vida, i la del propi fet de l'art, com presència i constància, amb tota la perversió, addiccions, i contradiccions, potswr paradoxalment per fer-nos quelcom millors o sabis...