molts

0 comentaris
_ he comprat molts llibres, molts, aquest mes, aquest any i també tot l'any passat
fa temps que compro molts, molts, llibres
molts: salvo a la butxaca no fan mal_
els últims ahir: de rené descartes: meditaciones metafísicas - adrián paenza: matemática, ¿estás ahí? - c.g.jung: recuerdos, sueños, pensamientos
fa pocs minuts teresa m'informa que ha llegit al diari que al casablanca-gràcia fan una peli, documental inèdit i reestructurat per l'estrany (?) director: salomon shang..., de fet és una entrevista inèdita a carl gustav jung,
òndia !
és curiós, no casual, que en menys de 24 hores em retrobi amb jung d'aquesta forma, quan no fa ni una setmana recollia informació sobre ell i les seves connexions amb la massa d'energia-pensament no circumscrita, com explica ampliament chopra en el seu llibre sincrodestino que estic acabant de llegir, però el més interesant és aquesta sincronicitat que només amb l'intenció i l'atenció s'atansa a un només aplicant un no massa calculat interés... només atenció i... consciència
unifico, sento unificar: pols oposats, però potser no tan com semblen, pols sí, aixó si...
noto també, be més que notar els tinc al davant i no escanejats encara, que últimament dibuixo molt a llapis,
molt,
molts...

lleus

0 comentaris
_ no sé si pel fet de tindre pendent encara una nova visita al mnac de bcn per acabar de veure la mostra d’en picabia, ray i duchamp, a més de tornar a admirar les parets amb el romànic recollit (o robat, amb bones intencions sí, però pres tot dels llocs d’origen...) dels pirineus d’amunt i d’avall, d’esquerra i dreta, venen doncs, i s’en van, de la ment (i tornen a veure’m) les possibilitats creatives del dadaisme, de les fonts més profundes de la modificació i enaltiment de les arrels de l’art, l’esperit i la força d’un temps que sembla encara únic i llunyà, però que per a mi sempre es a tocar de la ment cap a la física absoluta i l'impredictible, com ha de ser (hauria de ser) TOT.

_ però la qüestió es que aquests dies que haurien (i de fet ho son) de descans i esbarjo alhora, són en realitat plens de petites excursions a l’essència de la ment que angoixada o relaxada (encara no sé com diagnosticar-ho...) s’enfila per les parets de la memòria, de les possibilitats de l’ànima, de l'aventura de vell nou de crear signes i paraules, de la complexitat complaent de saber-se enllaçat amb l’esperit universal...

_ és estiu i estranys els perfils dels somnis lleus...