pinzells

1 comentaris
_ amb arnau al museu picasso de bcn, tard però hem pogut veure tot el més essencial... primer la variada col·lecció particular del pintor on hem vist mestres de les vanguardies on hem pogut mig esbrinar quelcom del fet del seu crear: algunes influències fortes d'en cézanne, corot, braque i matisse per exemple i d'altres més tangencials però igualment amb gran força i afinitats: impressionants els rousseau, matisse, braque, fernández, renoir, prèvert, modigliani...
_ després la seva pròpia obra en la col·lecció permanent del museu, ara feia alguns anys que no visitava, on destaco especialment tota la serie sobre les meninas de velàzquez_ és una riuada de treball i esforç per arrancar del quadre original tota una nova lectura mitjançant la recerca de tot l'art del segle XX, on picasso és el gran geni i artífex, on la pintura fins aleshores i les sortides que és podien presagiar i fer, va quedar triturada sota la seva ment i les seves mans...
_ resta molt per fer, però per culpa d'ell de vegades no ho sembla, més aviat sembla que tot és un gran desert, sembla que tot s'ho va emportar ell, arrasant, però el perdono_ o no.
_ sigui com sigui: espero haver carregat piles o una força suficient per no deixar el pinzell massa dora o massa tard.

talls

1 comentaris
_ només quatres o cinc ratlles o més, entre música de Bach (bwv128, auf christi, himmelfahrt allein) per apuntar alguna troballa i algun desig :
+ per casualitat (?) trobo una pàgina d'en hernàndez pijuan molt recomanable, només sigui pel pas d'alguna de les seves obres entre les nostres pupil·les gastades o despistades de tanta ferida i adoctrinament visual diari_ obres que fan meditar i respirar una serenor alhora plàstica i lluitadora d'un dels més importants artistes catalans...
+ no els he acabat encara però ja els recomano, dins la meva -bona o desgraciada- costum de llegir varis llibres alhora, apunto:
=sincronicidad, de f.david peat (kairós)
=el cisne negro, de nassim nicholas taleb (paidós)
=la puta de babilonia, de fernando vallejo (seix barral)
=nocilla dream, de agustín fernández mallo (candaya) (ja sé que fa poc han tret el seu últim: nocilla experience, però jo no vaig llegir aquest primer i ara ho faig, després pel que em sembla -m'està agradant- ho faré el meu següent, tot i que trobo que no s'ha cansat amb el títol ni en tornar a escollir una marca d'untar xocolata de la nostra infància_ vols dir que varem superar el mirar tant al capitán tan i el locomotoro, etc... així va eurovisión aquest any, aviam si tot ja s'acaba de podrir del tot, amb nocilla o sense...
_ apuntaria altres dos o tres llibres però avui encara no ho faré ni potser aquí, no és el moment ni lloc (?)
_ estem en temps de festa religiosa per les coses que, diuen, va fer i li van fer a un home anomenat l'ungit, fa uns dos mil anys, però tot es incert o fals, però forma part de les eleccions que es poden fer a canvi de recercar quelcom dins les ments malaltisses o torçades...
_ estem alhora en temps de viatges però, sincronitzant, lao tse té una versió:

"Sense sortir per la porta
es pot conèixer el món
sense mirar per la finestra
és pot conèixer el camí del cel,
quan més lluny es va
tan menys s'aprèn,
per això el sabi
sap sense desplaçar-se,
entén sense mirar,
realitza sense fer."

preguntes

0 comentaris
_ podrà haver, un dia, llibres de sorra?
_ podríem aplaudir una pared en blanc?
_ un poema és un núvol?
_ es pot llegir un diari sense llegir?
_ perquè el passat dia dos no anotava a ph.g.?
_ el millor valor és no tindre'l?
_ caldria fer calendaris sense números?
_ és la màquina l'avantpassat de l'home?
_ on és ell?
_ on?

ferms

0 comentaris
_ hem consolat a un home (o dona) que plorava perquè es fa gran i no entén com passa el temps tan ràpid i no pot fer-hi res (o no sap que fer de res)... només alguna paraula esmorteïda, li hem ofert ferms, entre el sorolls de la por i la reiterada presència i coneixement per com passar ràpidament les pàgines d'una llibreta, la llibreta de la vida
_ o potser es clou un cercle i fa mal
_ o es mira un pinzell massa afilat que fa sang a la tela malaltissa
_ premem un segell entre els dits i esquincem una ànima perduda
_ hi ha un àngel a la porta, però: quina porta?

llums

0 comentaris
_marga gil roësset només va viure 24 anys, del 1908 al 1932, aquest mes és el del seu centenari, doncs es va suicidar, al comprovar un amor no correspost, sembla, per el nobel juan ramón jiménez, gran escriptor i no menys seductor
_un suïcidi ben premeditat per ella, doncs va voler acabar alhora amb la seva obra artística i es va proposar abans de matar-se de destruir tot el que havia produït en la seva curta vida i en bona (o mala) part ho va aconseguir...
_ el que m'ha sorprès especialment, perquè tot en ella m'està sorprenent a mida que vaig recercant coses, és la gran llibertat i qualitat premonitòria de la seva obra conservada_ hi ha reminiscències inclòs de moebius (i això no ho dic jo solament...) i més d'un dibuix misteriós per lo semblant, però 17 anys (!) abans que saint-exupery realitzés el petit príncep i els famosos dibuixos corresponents que tos coneixem_ podria ser que és conegueren en alguns dels viatges del escriptor a espanya, tot i que no hi ha dades...?
_ abracem també un misteri com el de darger i serafini que escrivia en anteriors post_ un misteri ple de obscura creació, arrelada entre somnis i passatges de la llum i de l'estrany...

etruscos

0 comentaris
_ poques ocasions per veure meravelles antigues com les vistes ahir al caixaforum de bcn: imprescindible admirar: prínceps etruscos fins el 4 de maig...
_ notava l'expressió del desig per transformar la quotidianitat en art, de fixar en els objectes i les arquitectures a les pors del misteri de la vida i dels mites a expandir_ no n'hi havia prou en viure precàriament alguns i amb luxes de l'època els altres (com ara també...) per plasmar en bronze, ceràmica o pedra totes les esperances en fer una nova plàstica o seguir lluitant amb els veïns o no saber que menjar a l'endemà (com ara, en molts llocs...)_ expressar en els estris i les joies la llum precària del pas del temps i potser transcendir, traspassar ombralls de la por i les ombres dels segles...
_ molt original i expressiva l'expo paralel·la i elevada, tocant alhora a la soberbia d'en chaplin, l'expo a 3 parets de petra mrzyk i jean-françois moriceau, titulada golden eyes amb uns dibuixos originals, satírics, sorprenents...
_ i després m'agradava el tacte i tocs del paper dels catàlegs i dels llibres entre les meves mans_ la plàstica dels colors, de les lletres impreses en mil colors i formes, de llibres, llibretes i revistes, entre propostes bones i dolentes, com sempre...
_ l'art és molt necessari ara, però molts ja ho sentien i pressentien aleshores (abans i després...)


realitat (s)

0 comentaris
_ impressiona l'article d'avui a el país setmanal envers a henry darger, autor de la novela més llarga del món i d'unes pintures del tot misterioses i no tan naif com alguns pensen...
_ forma part d'aquest món estrany de l'art i la simbiosi amb el cantó ocult o poc sabut de la realitat adjunta
_ realitats adjuntes, que actuen (actuem) amb sincronització i multirealitat_ i son més que somnis
_ no tinc prou paraules per expressar el que penso, i crec, de darger i molts d'altres creadors, alguns molt coneguts, altres coneguts ben just, d'altres totalment desconeguts (alguns ignorats, que és diferent...)
_ parlariem de disler, artaud, dalí, serafini, el bosco, van gogh, klee, penk, ponç, evru, salinger, kafka, pessoa, miró, de chirico, saint-exupery, bacon, magritte, pollock, hundertwasser, rousseau, chagall, basquiat, borges, modigliani, rothko, lynch, oehlen... i tants d'altres que han traspassat, poc o molt, les fronteres d'una realitat que no és ni serà l'última ni gens menys l'única...
_de tots els que he citat a dalt, els que més s'han endinsat amb un corpus o quan menys amb uns resultats que abarquen societat, llenguatge, estris, moneda, estètica.. o sigui: comportament-resultat estranys però alhora molt paral·lels o complementaris al nostre, o recurrents en imaginació extrema i alhora quotidianitat possible, destaco a: serafini, darger, evru, ponç, lynch, kafka, el bosco, hundertwasser...
_ eran (son) conscients de que accedien a una plàstica diferent però pròxima (en alguns casos potser més llunyana) i que aquesta està a tocar...