lentituts

...llegeixo, entre d'altres, elogio de la lentitud de carl honoré, i entre moltes sensacions apassionades i tangencials, imploro i ploro per aconsseguir quelcom de remei pels desassossecs entremaliats del dia a dia... i encara mal porto aquest blog tan pulcre, com deia dies abans: encara que més pràctic no porto massa bé el faltar-me quelcom de llibertat entre un disseny més trencador o fora del normal i un de més intim_ com sempre prefereixo anar de cap a l'autoconeixement constant i experimentació, però al final només he fet que desenvolupar diferents espais -i diferents blogs- alhora_ igual que em succeeix amb la pràctica plàstica, també l'evolució dels meus texts son multifuncionals o multivers, com responia a la vanguardia l'any passat_ en aquest últims messos lluny de alentir o unificar algun procés o pràctica corresponent, només he anat incrementant la diversificació, i espero que no la dispersió_ i per aquest cantó tampoc faig res per reprimir els resultats i especialment les evolucions futures, a curt i mig terme, que estic ja intuint i fabricant_ aquestes “queixes” només son una especie de dret al “pataleo” que no porta massa lluny o si més no porta a una breu conscienciació de on puc o no anar, entre dotzenes de pinzells embrutats de desitjos i les paraules envellutades de malabarismes per entre els túnels plens de curves marejadores de la creació, millor dit de la pròpia expansió interior que grata i crida per fer-se més present, més potent...