primers

0 comentaris

_potser recordant el primer dibuix, potser amb un llapis mossegat en un paper d'embolicar xocolata, sabria d'aquella primera sensació de trobar-se amb una altre modalitat de freqüència, diferent per primer cop a la de l'instint estrany de protecció que minvava al desitjar la mirada i la caricia que ho envoltava tot...
_segurament dibuixava ensumant la fusta, el terra de rajola gastada, el vidre, el ferro, la roba i l'escletxa de claror de tarda de sol o vent, de groc nàpols si sortia aleshores a veure cels i terres, ensumant també l'aigua i la llet, i aquella olor de les mans entre pols de fang, motxo, flors, esperança i foc...
_ el primer dibuix potser no era aquell, com primer toc d'un paper d'argent blanc, com el plàstic d'una pilota de sang, com la fusta de la porta antiga i el vidre amb mil propostes de joc que no apartaven prou els cels i els núvols ni la foscor...
_ i ells dos, encara, procurant protecció o il·lusió, o joc o alterar freqüències, per un temps curt que s'ha fet i mostrat etern, xuclant-lo ara amic i proper, revisitant-lo entre una llum o poma...



amputacions

0 comentaris

_per bé que l'amputació va ser irreverent a l'hora de permetre el somriure atontat, quan va sortir un toll impressionant de sang, la fortuna o millor dit la mala fortuna, va fer que a l'hora de repartir el poc pollastre que restava, al final tot fos més confús del que s'esperava... _no cal ser massa espavilat per adonar-se que de rucs ni han arreu, també en els solcs que deixen les larves dels fills de puta de les butaques altes_ d'espardenyers arraconats i tafaners encara més, al menys per les contrades on es mou el lladregot, i de figures mal esbaldides i encoixinades per la saviesa obtusa rural de les comarques de vora mar moltes, moltíssimes més de les necessàries... alhora ens caldria disposar de més mitjans per arrencar el més ràpid possible aquesta mena de lepra o d'esbarjo sense cap música celestial...