lligams

Passen les hores en mig dels aixoplucs coneguts_ els verds s'han enfonsat dins del beix més acomodat i els blancs i negres que volen trencar les rutines on el vermell és l'amo absolut, quan vol, doncs acostuma a ser mandrós, però quan si posa si posa...

acaricio les noves fulles de paper estranger i els colors es manifesten sense masses angoixes_ el negre captiva per la seva seguretat operativa, ja fa temps l'he donat la llibertat absoluta (o quasi, no fos que s'ho cregui massa...) per recercar els perfils o els fons que desitgi, que envolti per si sol el discurs que vulgui dominar o aürtar...

la son escridassa a la raó però colpeixo encara les darreres veus d'una nit sempre present, sempre maleïdament present, com les golfes del cervell sempre obertes, massa obertes...

l'altre dia anotava coses d'en bacon i el seu estimat museo del prado, on em descuidava escriure que li fan una expo molt adient i necessària per conèixer més la seva obra, molt poc representada i vista per les espanyes, i no cal dir quasi gens present a les col·leccions privades i públiques_ voldria anar-la a veure el mes que bé, a més de l'arco, però encara no he preparat la motxilla necessària...

aprofito per preguntar a on para la pintura, les mostres de bona pintura, bons pintors avui en dia?

m'agrada la pintura de andré butzer, cecily brown i segons com em llevi la de neo rauch, cristopher wool, el keniata wangechi mutu i la de jonathan meese, que l'any passat vaig poguer veure i tocar al caixaforum de bcn

he comprovat l'obra de dos que s'ha semblen bastant a la de avner ben-gal, si: crec que tant wilheim sasnal i el mexicà daniel guzmán tenen quelcom amb el bó del avner, o més que bó es podria definir la seves mobres com un girar la ment cap a la primera (o última) cantonada de la por i de l'estrany, del interior més absurd, pervertit i fosc de l'ànima humana...