g r r r ' s

1 comentaris
estic a punt de renovar el disseny de tot això o fer-ne un de nou, potser també un nom de blog nou, no sé... ja neguitejo: és cíclic, és temporal, és estacional, és carcamal...
m'agrada molt la revista de disseny gràfic gRrr, pel canvi de tipografia del propi títol i en el cas d'aquest últim nº 15, amb una bona colla de portades diferents, molt original tot, amb uns continguts interessants, que en quan a les propostes d'aquesta forma de portades diferents, m'ha recordat el nostre entranyable i llunyà aürt, tot i la gran diferència en el contingut he sentit -constato- una proximitat conceptual en les ganes de transgredir el continent... bé, molt bé !!
estic content pel premi -merescut- atorgat a antoni muntadas, el premi velázquez, és un dels millors (en muntadas)... el vaig conèixer farà ja uns 20 anyets mitjançant un casual a la galeria d'en benet costa, quan la tenia al carrer comerç de Bcn - va ser una conversa en un bar proper molt interessant - tot i que en aquella época creia que ja podíem superar les conceptualitzacions del conceptualisme, i jo dessitjava -no era l'únic, però quasi m'ho semblava- que la pintura tenia que imposar-se de vellnou, com si això fos una guerra - el temps en part m'ha donat la raó en alguna cosa - però que és la raó, si la construïm constantment a la nostre mida i és la que volem que sigui, o sigui que no és... d'en muntadas vaig admirar la instal·lació, em sembla que al pabelló d'espanya- a la biennal de venecia del 2005 - és un dels millors, ja ho he dit abans...
avui m'ha bufetejat l'expo temporal de la fundació miró que he visitat de kiki smith - també en una altre mesura la de l'espai 13 a la mateixa fundació feta per la basca abigail lazkoz - de la kiki em quedo amb tot el sentiment personal i plàstic de l'experiència -per a mi- tocant una realitat paral·lela que sovint anomenem -onírica, poètica o fantàstica-però que és molt més... possiblement és la constatació -una de tantes ja- dins l'art, de que estem -com ella- a la vora de fregar els missatges d'una realitat propera però no tangible físicament a la nostra - si que mitjançant el procés creatiu és manifesta una plàstica i un discurs on la coherència esta a punt de manifestar una realitat que camina de la ma amb ella, amb mi, amb tots...
la profunditat i la confecció en quasi tot blanc i negre de la lazkoz, també dona una mostra de la seva capacitat per captar les veladures d'un temps i un món de arquetips i de somriures d'un més enllà que també està aquí...
valdria la pena a partir de demà acostar-se al macba, on es mostrarà fins a finals d'agost, les últimes adquisicions del seu fons propi i dipòsits importants -pel que sembla, segons escriuen els diaris, en els cada dia menys espais disponibles per la cultura, devant l'atronadora euferia futbolística per culpa del barça (i el que resta si segueix guanyant així-
estic content per aquestes trobades i friso per agafar els pincells i continuar lluitant per fer quelcom d'autèntic, diferent alhora...
avia'm !
de moment a dalt a l'esquerra penjo una pintura sobre paper -meva- al atzar (?) crec que de l'any 07 (?)

fronteres

0 comentaris
la frontera és tènue, fonedissa, entre la raó i la bogeria - en art és mostra aquesta cruesa: una llista llarga d'artistes coneguts, uns més que d'altres, des de l'edat mitjana fins ara, pot donar certa mesura de la desmesura, de l'evidència que entre expressions d'art -i potser per això mateix- s'ha mostrat, i es mostra, la dèbil frontera entre la mal anomenada cordura i el salt cap a l'abisme de la por, el desconegut, la incertesa i la seva funda per a suïcides i si més com a missatge de la pròpia mort com a espectadora de l'imponent espectacle de la lluita entre la realitat i els somnis -i no solament de les hores de dormir- > els somnis no estan o no els creem a la nit de la son, perquè la vida és somni, i l'artista crea dins d'ells, a plena llum del dia o la nit, però sempre ben despert, atent i absent alhora, perdent la realitat per instants o hores, o dies...
per això és fa l'art, per això transformen la realitat - realitat o realitats somniades però unificades en una única pregunta i resposta a l'instant de construir l'obra - després l'obervador de cap a l'infinit, observant-la...
per exemple antonin artaud que li exposen important material a la casa encendida de madrid
per exemple...

passadís

0 comentaris
m'agrada passejar pel macba - vaig estar-hi fa uns dies - s'acabava vàries expos - entre d'elles una d'especial per la laboriositat de l'artista thomas bayrle - obra complexe on retrata mitjançant una metodologia i un discurs punyent la nostre realitat més recent, encara que cobreixi un llit que abasta fins els darrers decennis - la política enmig l'evolució de la nostre pobre civilització, basada en la lluita entre les llibertats i la publicitat o l'auto engany del materialisme que fonen constantment, aquesta minsa llibertat que obrim i tanquem a caprici dels poders, cínicament...
la forma, els materials, el concepte de treball i resultats m'ha deixat esbalaït, acollonit, és un gran creador que desconeixia - hi ha tanta gent que no coneixo dins -i fora- del món (?) de l'art...
també les propostes de cildo meireles i el gran joan rabascall, fugit a l'estranger des de fa anys i molt conegut a casa nostre/casa seva...
m'agrada passejar pel macba i rodalies- emulsions d'un temps passat on hi passava de pas cap a enlloc o cap a la por d'un carrer fosc, un passadís o d'una proposta del desconegut, de l'angoixa inconscient per quelcom esfereïdor i potser absent i que es tancaria aviat, passant les hores i a la vora de les hores d'estudi on potser genís hi anirà al setembre...
el pas ràpid per arrivar tard però, amb carrers i pareds humides. amb aquells colors gris i blau i gris i blau - carrers mollats sense ploure - ràpids entrepans i a preparar pigments per apendre quelcom entre paraules de vells i joves professors, entre amics inolvidables, entranyables, impagables -on deuen ser ara?-
alguna manifestació, potser masses i a correr darrera els grisos - el passar-ho bé i el treball constant i crític... on anavem i on estem? tant ha canviat tot? es clar que si... es clar?
tant que ens varem prometre...

suggeriments mentres buscava enllaços:
neo2
maría giménez
e-barcelona
blanca berlin galeria