darrers

0 comentaris
segueixo pinzellant més sovint que mai en aquests darrers mesos...
retorno i retorço mirades per entre vitralls i sales sense portes, esmicolant records d'un interior ampli, expansiu, pertorbador alhora...
la sal s'aboca a la ferida i espolsa la sang vella - hi resta un temps buit, apassionadament absurd, corbat per la força de l'avui, sense les ombres que ho envoltaven tot...
el llibres, les seves paraules, les pròpies lletres i signes s'esvaeixen massa depressa, sovint sense haver-me empassat encara el primer pensament, la primera imatge del matí d'una ideia, projecte o forma que per l'espai i el temps és l'única escusa per construir, per jugar o amagar...
la sal s'aboca sola a la boca oberta, al toll de saliva oberta per l'última onada, al mig de la platja groga, on alguns esperem que arrivi el nou paper amb els antics poemes...
som a temps per matar l'anterior verb, per acaronar la moneda de l'esperança (o el fastic)
gos:
ara el traç es torna troç de tronc i vermell...

llibres

0 comentaris
emociona un dia dedicat al llibre, llàstima l'espectacle lligat/enganxat a aquesta festa, massa exagerada per motius no sols comercials, també polítics i frikis _ sigui com sigui és millor això que un cop de peu a la intel·ligència d'una altre forma o de la forma habitual: televitzant l'espèrit i promocionant el nul coneixement generalitzant l'apatia cultural i la manca total de debat, així com perpetuar l'aussència quasi be absoluta de programes culturals...
no cal esmentar, però si, el cretinisme ben evolucionat/alimentat en el món educatiu, on el baix risc i la dessidia és manifesta arreu per continuar donant als educants poc alicient per la promoció de la cultura dels futurs lectors: poc risc i minsa qualitat = nens amb poc interés pels llibres enfront del fàcil món audivisual que ho envolica tot...
la literatura, la bona (que n'hi ha, si es busca/treballa bé -els educadors-) i també l'art, han de fer-se actuar com a eines/mitajns de suggeriment, no per imposició-obligació-exàmens corresponents - tampoc com a forma de escaquejar temps (excursions-sortides-viatges cap al no res, sino hi ha verdaderament un esperit de suggeriment, interès, imaginació, misteri, fantasia...)
un dia dedicat al llibre: doncs molt bé, però hi la resta de l'any
jo particularment ja fa anys que no em surt de l'ànima i de la butxaca adquirir-ne cap el 23 d'abril, però aquest any però, pel cap baix, ja en dec haver comprat més de trenta...
la rosa si, no sempre, però en gral. m'agrada comprar una (i dos) rosa vermella per st jordi i relalar-la a la persona(s) que estimes més... bona iniciativa catalana a nivell mundial, i lo del llibre també, vamoooooooooooooooos.........................!
més val un llibre (o trenta) i una rosa que una puta pistola, o haver aguantat guatànamo o les sortides assessines militars dels d'israel, per exemple...
(a dalt enganxo una pintura d'abil 2005, no sé perquè, o si...)

pigments

0 comentaris
lluita enmig de la terra que mostra-mata un pigment i el suc de trementina - un raig de joia o pensament que s'esmicola i tanca la forta presència de l'oblit celestial - la molla de l'angunia llargament esperada per a formar com a forma el dolor - l'aire que s'ensopega al no creure el que fa o li pot fer el millor dels colors - quin?
el cap sense cervell fa d'esponja del que pot, doncs ja no hi ha espera i el toll d'idees es centra en una: acabar en explosió, en el fotimer de rara expressió que enceta l'últim esclat de vermell, com de sang i ràbia...
des de la platja del blanc present (infinit) el pigment es torna carn, entre la llum d'una espelma que es torna més gran, aclaparant espai...
del núvol s'atura, en una dècima de segon, la grossa gota de suor, traint el guió i aquella llunyana (hores, dies o anys) primera sortida, enmig d'una terra i la dèbil boira de la trementina - a la següent dècima abraça el somni del somriure d'un color...

imperis

0 comentaris

solament bach m'ha continuat lligant amb quelcom de la mal anomenda -i aprofitada- setmana santa - he escoltat totes les seves passions -menys, encara, la de lluc- i el seu magnífic magnificat... amb permís de mozart és el millor, tot i que esmorcen sempre junts amb beethoven, haydn, mahler, brahms, vivaldi i uns quans més... deuen planejar alguna tornada per aquest nostre podridet món, avia'm si tornen a fabricar quelcom de creativitat i divinitat pels humans, tan necessitats estem...!
la resta del que es mal entén per setmana santa, és exemple de com es pot manipular i prostituir el saber humà, tan desviat interessadament pel poder polític i religiós, o ambdós, doncs han estat -i estan més del que ens pensem encara ara- ben juntets durant més de dos mils anys... ja en l'època de la suposada vida d'aquest personatge mal anomenat jesús de natzaret (jesua el nazrim, segurament...) tota aquesta errònea unió -pels pobladors de la palestina de'aquells temps- entre poder polític i religiós ja anaven ben de la mà, per extorsionar i recaptar impostos per a la imperial roma - això, com a totes les regions que tenien ocupades, significava pactar amb governs amables i sostenidors dels seus interessos - sinó imposaven un monarca titella - envers la religió eren més permissius, només perquè la gent, que al final d'ells espoliaven bona part dels seus bens- - i parlant de titelles la saga herodiana va ser una d'elles en aquell lloc i l'època corresponent - i aquí esta la gràcia i la manipulació en bona part dels fets i personatges que han format tota una religió -secta judaica en bona part- i alhora una civilització manipuladora i falsejada - perquè encara resten dades que els escribes manipuladors pels seus interessos de no fer enfadar a roma en l'època constantiniana especialment, no van creure necessari o possible estripar o tergiversar: per ex. l'arrel davítica del jesús polític, o sigui monarca, com així també l'executen els poders polítics herodians i romans del moment (no en va encara anoten el inri que fa posar pilatus, màxim cap polític-militar de roma) - també l'apressament amb una mica de sang d'orella, on molts no creuen que fos per una espasa, sinó que els seus seguidors eren realment guerrillers lluitant per tornar al poder al vertader -i desposseït- monarca. el famós ungit, d'on bé el nomenament de messies i alhora crist amb grec... son fets altament evidents que interessadament encara ara es volen passar per alt: aquest jesús, fill segurament de judes de gamala, també guerriller en contra de roma i ajusticiat (i aquest si que els anomena l'únic historiador seriós de l'època: en flabi josef) - o sigui tota una saga amb precaris o no tan precaris mitjans, - i amb una alta cobertura social, com en alguns llocs encara passa amb els anomenats ara terroristes - aquells però lluitaven i morien per aconseguir imposar el vertader monarca dels jueus, o sigui: rei dels jueus, un jueu o galileu que lluitava pel poder -també el religiós- amb una barreja nova - nova entre teories variants dels fariseus i potser del essenis, més a la vora conspirativa del que ens diuen i mostren les línies oficialistes encara ara... tampoc ajuda a una imatge pacífica la batalla al temple, doncs no és de rebut que només va tombar unes quantes taules i diners dels canvistes i venedors del temple, o les seves rodalies - és ben lògic que fes un atac amb cara i ulls i potser no suficients mitjans, salvo que un primer èxit després el portés a un apressament o derrota i posterior mort a la creu, segurament amb dos o més dels seus oficials.. és més possible tot això que no pas tota la retòrica que, gràcies a st. pau i els seus seguidors per no fer enfadar a roma, van crear una secta judaica amb suficient cara i ulls per agradar al poder de aleshores (constantí els va fer servir per unificar -finalment en va- pel seu ferit i decadent imperi romà de les acaballes...) i tot fins ara mateix, i enmig d'una història ben plena de disbarats, militars i de sang inclosos, que si bé a canviat en aparence els últims anys, no acavà de quallar el seu fil religiós i de pau i fraternitat, doncs una oligarquia, començant pels mateixos sant pares del vaticà, només s'encarreguen de fer perdurar aquest "negoci" que amb poques dosis de sentí comú i d'atenció històrica -sense manipulacions- faria tombar com una bufada de vent ho fa amb una rama d'un arbre: i quina rama, quina gran rama torçada i retorçada - i per cert... una gran rama del petit, però etern, arbre de la veritat...
i res em traurà però, d'admirar i seguir escoltant totes, totes les passions d'en bach.

compartiments

0 comentaris
pensava que hi ha d'interessant per la blogesfera i la web en gral. envers mons d'art enredats - alguns fa temps que veig però quasi mai anotava dades per a compartir i això està mal fet nen dolentot...
per ex., per a mi, una de les millors en català: artneutre, com a bon centre de difusió i comunicació del que passa pels nostres conreus herbacis o no - una altre on comprar art a bons preus i dels millors artistes: tinta invisible , a més de propostes expositives i d'altres varietats originals...
una d'un dels millors pintors d'ara: rai escalé, del que si crec ja he anotat quelcom d'ell altres vegades o alguna > gran força creativa, i li sumo el vell i jove alhora evru
també molt interessants: espai en blanc, salonKritic, e-limbo... on el món d'art pot resultar amb present i futir amb quelcom d'optimisme, sense llançar cap campana al vol, però...
la de mery cuesta y julio arriaga, com a exemples de coherencia i treball amb risc i qualitat suficient i a nivells diferents
també: les magnífiques il·lustracions de judit frigola, que potser compartirem colectiva el proper setembre?
hi ha gent que pensa molt i amb intensitat, i passió, com eldígoras, sempre... s'arrisca amb més gent amb projectes editorials com paralelo sur
estic envoltat de bones fonts, d'aquestes i d'altres, i cal aprofundir més...

branques

0 comentaris
pensava en aquelles olors de primavera, normalment avançada ja, cap a finals d'abril, època de fira, i de canvi de roba i de canvis en general, també de pensaments, de posicions i d'esdeveniments en i per la vida, aquella vida entremig de palmeres, oficines, estudis, bancs, fàbriques, pedres, vies de tren cap a l'infinit o si més no a frança, austria i itàlia, taques de pintura a les mans i als pantalons, texans levi's sense amagar el paquet sempre calent, tabac i altres sustancies equívocades i d'altres que impregnen encara el sentit del fracás a la pell
sense por
passió
la pintura i les suors netes, de calamarsa i vent...
el treball, l'esforç i el viatge, els amics, els amors, les companyes i les soletats,
el mar i la sang
la sal
dibuixar i la rauxa a flor, el sol
sol, sense dol (encara)
la cadira i el mar, i el mal, i les llargues-llargues hores entre tenebres laborals, fràgil tot i més...
sabors,
olor de pell, a sexe, a ulls, a música, a trementina, a pluja eterna i vent
diplomàtic insegur?
madur? com un arbre que s'atansa a les seves pròpies arrels per clavar les branques a la terra, si ho pogués fer ho faria, però no pot ser...
i perquè no?