esquitxos

0 comentaris

lligar una mirada per quadres de turner i alhora, o en breu temps, per uns quants de bacon força a l'esperit a enrocar-se en una espiral de plaer, amb tocs de desitjos foscos... son dos obres equidistants, però també plenes de semblances: maquinaven, especulaven i sagnaven en els entorns externs, pervertint paisatges de la memòria per arribar a l'interior i donar plaers dels racons de ments inexpertes, inexplorades i boixes d'angoixa... Les lluites amb noves presentacions del color com a eix principal per a trencar i crear noves fronteres d'un, i la llibertat per transformar el cos humà, lligant-lo i deslligant-lo del paisatge intern, també fins al cervell i la no-raó, perllongant-lo cap a mons paral·lels, molt més pròxims del que ens podríem imaginar, si és que ens resta imaginació...

son obres allunyades de l'espai, però ajuntades en l'essència que ho envolta tot, que ho penetra tot

renovem mirades, multiplicant esquitxos de pensaments on el color, l'explosió del nou color d'un turner i la perseverança de torçar les formes de l'altre, iniciada per picasso ja fa més d'un segle, arrenglera als dos a tocar dels gran genis de la història, d'aquesta història de l'art tan alliçonada per rates dels pinzells com ambdós...

atmosfera, carn, desig, raó, desassossec, perversió per creuar entre una realitat extrema, escorçada, somniada...

connexions

0 comentaris
_ pintar significa connectar, mitjançant un fil invisible semblant a una nota musical o a una succesió d'elles, amb un camp aparentment quiet, de silenci i llum, un espai net d'interferències de la vida quotidiana, un espai on es cou un guisat d'informació en forma de paraules, músiques, colors i ritmes aparentment desordenats i que només es poden "pescar" quan el creador recerca quelcom en l'univers immòbil del seu ser interior...
_ és el lloc, o no lloc, on esperem mentre la vista es mossega amb el res i amb el mai devant la tela o la pàgina en blanc corresponent...
- és un món tancat i alhora obert, entre passadissos i paisatges encantats, somniats a la recerca d'un temps perdut que no és gens llunya, més aviat a la vora dels meus abismes, dels nostres coneguts per sentits móns germans, a tocar mateix d'unes mans, orelles o ulls, però tossudament apartats cap a l'inconsciència, la desilusió o desencis de que els somnis només son això: somnis, enlloc d'admetre, de conèixer i reconèixer que allà i formem tota realitat, tota carn i matèria...
_ el temps es fa fonedís, es torna color de fang, però per poc que netejem amb la mirada interior o amb els ulls del cor autèntic, podem trobar-hi l'aire necessàri per aconsseguir la forma, la vibració eterna per fixar en un quadre, una escultura, una joia, una foto, un llibre, una música... l'acumulació de veus o poemes que furtivament robem o pesquem a l'espai etern, com habitació on es guarden els secrets i el misteris del mateix fet de crear...
_ agafem-ho sense por, és l'espai aturat on els elements es freguen amb la nostra realitat, més fexuga però intensament rica gràcies a aquest traspassos mal anomenants d'inspiració, doncs son d'ocupació, instrumentació o d'apropiació de l'eterna riquesa de l'energia infinita...
_ sóc aire...

tessitures

0 comentaris
_ fa poc javier marías, escriptor i articulista de el país que personalment considero uns dels millors en castellà -quan menys un dels més equanims, sincers i punyents-, descrivia com a les seves visites a museus d'art, passava sense entendre res pels d'art contemporani_ ho feia -ho fa- com una especie de militància, que li agrada, però que ja no troba cap tipus de missatge, explicació o significat... no és l'únic que li deu pasar, ja que es un tema recorrent des de el principi de l'art modern, especialment l'abstracta o el contemporani en general_ m'estranya quelcom que només fes referencia a quadres, doncs si es posés a fer d'observador, i de segur ho deu fer, envers les obrers conceptuals, segurament la suposada manca de missatge seria de segur més gran, tot i que dona un tomb al tema fins arribar a la molèstia que li produeix la visió d'algunes obres al carrer, siguin escultures o accions concretes, fins arribar també als nivells d'idiotesa que demostra el gamberrisme que atenta contra aquestes obres de tant en tant...
_ davant d'aquestes situacions, concretament la primera, només voldria recordar-li al sr marías, i d'altres que es troben sovint en aquestes tessitures, que no defalleixin i que continuïn mirant-observant quadres i art, sigui del tipus que sigui, doncs en qualsevol moment poden tornar a sentir i obrir-se cap el missatge que també tanquen les obres no realistes_ i també m'agradaria dedicar-lis un frase meva que recentment he anotat al quadern negre i que amb alguns retocs potser anotaré al catàleg de la meva pròxima exposició:

el significat d'una obra d'art no està en la pròpia obra, sino en la ment de l'espectador que l'observa...
_ caldria reflexionari més?

lliutadors

0 comentaris
_ m'escriu juan barbagelata des de les amèriques i m'apunto una revista feta per creadors independents del seu entorn, en format pdf, i d'una gran categòria per demostrar que no cal ser consagrat, reconsagrat o ben sistemetitzat (de sistema) per donar-se a conèixer productes creatius de gran i primer nivell
fora dels "circuits" oficials, arreu del món, hi ha uns nius creatius que no necessiten, a priori, de cap benefici ni de cap enlluernament de la massa elitista, que des de fa més d'un segle, s'han volgut emportar tots els mèrits de la difusió i suport de l'art contemporani, i així ens va: han capitalitzat una culturburg només per omplir les pàgines dels catàlegs de las organitzacions que tots paguem o si més no d'una elit enrocada en si mateixa i que només obre la porta per anar vomitant de tant en tant...
estem creant des de zero i per començar i acabar, potser només, en el propi zero, però el gust i plaer de no dependre de ningú no es canvia per a res ni per a ningú (a la curta o a la llarga es modifiquen comportaments envers això, perquè som humans, però coneixo gent -poca- que a pesar dels "èxits" i les "fames" efímeres o no, segueixen conservant una essència per haver sortit del zero i no deixar pujar-se massa els fums corresponents que pot implicar una canvi d'estatus...)
cada artista ha de saber moure's pels mons de la honestedat o dels inferns de la fama, on també pot implicar-se en un aterratge a la mediocritat o el servilisme estilístic i/o conceptual més absurd, com avui, cada dia, s'observen en breus atencions a publicacions, galeries i tota fundació "que se menea"... es clar: segurament forma part de l'esdevenir de l'essència humana i de les filosofies estètiques corresponents que no tindrien pàgines si abans no tapaven els seus papers podrits...
disfrutem doncs de l'art lliure, com els d'aquest companys lliutadors de paraná, entre ríos (argentina): bello y sublime, nº2
i que no decaigui ni decreixi res_ apostem-hi amb els estris ben afilats i ben apunt per continuar enmig dels camins enfangats...

apunts

0 comentaris
ja he començat a visualitzar tasques i taques per enfortir una vella il·lusió que, fins ara, s'emportava masses energies i cap realitat material...
caldria no viure d'il·lusions però perquè no fer-ho, qui o què s'imposa i s'empassa les benevolències del pensaments i les violències interiors, tan necessàries per altre banda per la pròpia essència i persistència del fet de crear
no necessito, ni vull, falses expectatives, però ja clama al cel el poder fer ja una expo, per exemple, o una sortida a l'intemperie encara que sigui pels quatre gats de sempre, que al final serem setze o disset, però encara que estigui sol, entre filferros rovellats pel temps i els pinzells, o el que és pitjor els propis pigments, eines indiscutibles i assassines principals de tot per canalitzar sentiments enganxats a l'autèntic punt d'arribada i, si fos el cas, també de trobada...
afilo un desig, llargament acaronat, i alhora em precipito a la incertessa, com un nen que proba un carmel per primer cop
l'àngel està al costat, com sempre, però caldria parlar-hi més o pensar que pot fer més del que mai li demano, i em moc...
Masses anys fent petar les xerrades interiors, només per inquietar i seduir la ment cap a camins del no res, o a tot estirar: aconseguir alçar breus crits a la muntanya de l'indiferència o al mar dels desemparats (alguna cop també al mar dels egoistes, que només suren si s'agafen fort a l'inmensitat dels aires -mediocres i inestables- del poder)
la casa és ampla però no m'he trobo bé, voldria ser nen de nou, i al poc tronar a marxar cap a viena i parís, per exemple