pàgines

0 comentaris
_ no he comprat cap llibre per st jordi, no acostumo a compra-ne quasi mai en aquesta diada tan maca i tan polla... tampoc (però alguna vegada caig)els llibres super-super vendes a priori (de prior de les ordres monàstiques de les editorials, tan maques elles i tan nostres...), tot és tan maco que no compro en aquesta data tan maca i tan santa ella... uns dies abans sí, com per exemple un que ja porto una trentema de pàgines i és molt recomanable per saber més de la simetria i la seva relació amb la ciència, la plàstica i les mates per exemple i molt més, està encara a totes les llibreries, espero: doncs en breu ho canvien tot als aparadors, i es diu: belleza y verdad (una historia de la simetria) de ian stewart, una meravella saborosa i amplia, amb moltes possibilitats addicionals per descobrir...
_ la puta rosa, sí que la compro quasi sempre... l'anomeno així no despectivament ja que és una flor especial però cal reconèixer que en fem un gra massa, es treuen flors de fins a sota les pedres o de la mar salada, ara que fins l'aigua la veurem de la mar... la puta rosa també, qui sap!
_ també he començat el zoo cuántico de marcus chown: per entendre més sobre la complexitat i senzillesa alhora del nostre univers real (o imaginari...); i també sembla especial, molt especial el més conegut i a dalt de tot de les llistes: el noi del pijama de ratlles de john boyne (de tan en tan ja deia que ensopego a la tentació, o a la esporàdica moda. si crec que el llibre s'ho val, es clar...) Ah! i em deixava l'últim d'en mendoza, divertit, imprescindible i erudit, com sempre...
_ la setmana passada vaig estar a punt de saludar al moebius però l'espera semblava massa llarga i tampoc havia fet el dibuix que m'hagés agradat donar-li, però un altre any serà... el saló em va semblar molt bé, molt complert i ple d'iniciatives i propostes molt vàlides i necessàries, però tanta massa per veure em va saturar, segurament prefereixo la taula, la cadira, el paper, la tinta en un estudi de treball, la difusió -com sempre- és una altre cosa i així ens va als que no estem dins el "negoci"...
_ caldria escriure a la vicky, no ho he fet mai, tot i les ganes, i segurament ho faré algun dia perqué hi han qüestions que s'esveren per entre la memòria, les parpelles, els dits, els guants, els pinzells, les lletres, els ous, les llunes, la ment i els valors ofegats entre mil gats o colls d'artistes morts... i vius.
_ ja veurem...
_ en un glop de sang s'enterren varies cartes de formigues estrangeres i s'acaba un ritual_ o comença?

mirades

0 comentaris
_ boníssim el treball de marlango amb automatic_imperfection (tinc una edició especial), val la pena, del millor musicalment parlant per aquests nostres mons de déu, encara que sigui amb anglès quasi tot-tot...
_ traspasso amb la mateixa música i el seu ritme tranquil i enèrgic alhora a les fotos que david cos em deixà publicar en el meu primer blog pensart, farà ja més de tres anys... una pruna i també un estudi del dolor: fotos amb gran contingut i mala llet apreuada enmig de la nit de la son, la por o una mort amagada (dic jo...), d'entre tantes no vistes o poc de la vida abrupta i/o trencadissa, del gran amic, poeta i fotograf, que aprofito públicament per demanar-li que fabriqui constants somnis i sovintegi la difusió creativa, tema gens fàcil i ho sé: son paraules d'un que fluixeja molt aquest fil d'agulla mal endinsat... Cal, però...
_ el mateix david em recomana una expo a la virreina de fotògrafs xinesos, segurament aniré ben aviat, i jo alhora li recomano la d'artistes també xinesos contemporanis a la fundació miró... anava quelcom escèptic però cal reconèixer obres d'una gran originalitat, creativitat i seguretat en unes possibilitats difícils pel risc a copiar en l'art d'arreu avui en dia... Alguns s'han surten prou bé i amb una paciència i tècnica de treball infinita (ah! feines de xinos, es clar...). Em sembla que aviat hi haurà també quelcom d'art xinés d'ara al caixaforum. Fa una mica de por l'excés de proliferació o promoció d'aquesta gen d'aquest formidable país, tan mal portat políticament en contra d'elementals drets humans per la seva classe idiota política_ potser massa art xinés per arreu, ja ho vaig constatar a la biennal de venezia i d'altres però és el risc per voler saber de tot art potser mal anomenat emergent...
_ hi el proper cap de setmana aviam si saludo a en moebius, el gran moebius, al saló del còmic de bcn ?
_ pregunto a més: on són ara, per exemple: druillet, muñoz&sampayo o carlos giménez... Em feu falta !?



exemples

1 comentaris
_ en que coincideix per exemple, una imatge d'en picasso pintant una tarda-nit el guernika i una parella assentada menjant crispetes en un sofà i mirant la tele un vespre d'un any entrat el segle XXI, per exemple...?
_ una flor que mata amb ganivet a una mosca podria arribar a ser presidenta d'un govern?
_ hi han projectes interessants com rizoma, e-limbo, espai en blanc i esferapública, per exemple... i també propostes de creadors o desertors del zèro o del no-res com per exemple: jeffBrigges
_ hi han rodes que passen per sobre de l'art i per les ombres de l'encaix enganxifós de peces d'escacs a temps parcial o per les cavitats poc conegudes de temps furtiu, amb algunes deïtats que perseveren, encara, suplicant ofrenes...
_ les sabates d'un esportista (com clown) son més febles que la pota d'un cocodril...
_ es fonen masses icebergs o s'encenen masses fogueres en ments assassines...?
_ caus?

codonys

2 comentaris
_ fa pocs dies llegia a el país una entrevista amb el gran pintor figuratiu antonio lópez, entre unes fotos on es veia treballant una gran escultura de la cara, em sembla, de la seva neta... tot típicament lopezià, tant les opinions com el seu treball meticulós, lent, repetitiu, somnolent, esmorteït sinó fos perquè està en una xarxa especial de creació pura (i dura)
_ però el que em cansa d'ell, com d'altres pintors de l'estil, és la seva capacitat d'avorrir_ ja ho va fer, millor dit ho van fer, amb víctor erice a la peli el sol del mebrillo_ d'acord molta sensibilitat, constància i paciència, també pels espectadors_ igual que els seus quadres -que de fet he admirat sempre- l'avorriment sublima-impregna tot_ perquè la filigrana no esborra el tedi_ m'agrada la tècnica però especialment amb lópez un fil de lucidesa única en el moment de crear_ és el més difícil pels que pintem i alhora ha de sorgir de forma espontània, sinó no hauria de valdre_ hi han quadres que de fet no son vàlids per això: la seva manca de connexió per fer-los amb una sinceritat més profunda del ésser que crea, i de fet el que fa de veritat l'obra: l'autèntic jo_ els autèntics creadors -tot i que la majoria no ho son del tot conscients- tenen com a veritable autor i protagonista intern, extern i etern que treballa, crea, ho encercla tot...
_ lópez supera la tècnica nua que no portaria enlloc perquè s'enganxa al fil de la llum de l'autenticitat, la veritat, la sinceritat, la calidesa del gest, de l'harmonia, d'un món apart necessari, tímid i majestuós alhora que té tota bona obra d'art, però li manca quelcom que tenia el seu estimat velázquez per exemple, li manca vitalitat, energia, inclús més amor i avorreix molt, però molt, com els membrillos...