somnis

1 comentaris
_presagi d'esdeveniments propers en capses llunyanes enmig d'una llum, de la llum eterna d'una espelma que no s'apaga mai, com un sol_ visc i crec no creure en la nostàlgia agredolça com barreja de teatres, ombres, ones i somnis emboirats, blau verdós o crema_ crec per no creure en la pinzellada eterna que esmicola projectes i realitats i crec en el dibuix de la suau pendent que arriba a la cruïlla on tots parem a demanar quelcom, inclosa la necessitat de la son, i el somni_
voldria dormir-me ara mateix i despertar l'endemà enmig d'un concert de cap d'any, despullat i borratxo, sol·licitant ajuda per els desnodrits, pels realment necessitats que en son molts_ i pregaria alhora menys joies pels fills de puta_ aquests però rondinarien i aleshores podrien començar més guerres, fet que quasi ningú vol_ ningú però farà cas al foll de la font vella ni de la font amarga o vermella de nit_
voldria però dormir, dormir molt, uns quants dies seguits i... somniar, somniar per relacionar-me amb els altres (una bona estona, ara que em recordo més de tot plegat...)...
somniar
somniar
somniar
...
... (dedicat a javier cubero egea)

temps

0 comentaris
_observant avui obres de picabia, picasso o modigliani, m'ha adono que l'art per ells, entre d'altres, era -és- una cursa contra el temps...
_ens sembla que al pintar el temps s'atura provisionalment, alimentant una forma conceptual com d'engany, allargant-la al màxim, però gaudint alhora d'aquesta aparent falsedat_ Dic aparent perquè aleshores aturem el temps entre el moment de començar a mirar la tela en blanc fins un final alleugerit per l'anotació de la no assegurada última pinzellada: Potser sí que entre els dos fets no hi ha entremig cap més espai de temps real_ és un moment sublim de creació, de lluita contra els mites, formes i colors, contra un mateix i les alteracions de la quotidianitat, de la malaltissa i malentesa realitat que toquem i trastoquem_ un espai irreal de temps on la vida i el no-moment de l'artista es retroba amb un antic marc o pou amb absència de realitat_
Una realitat sense temps?

magentas

0 comentaris
_de magentas hay muchos pero es la base, por lo menos el hexadecimal #ff0090, de muchos otros colores, y la base de todo junto al amarillo y el cyan, (sin olvidar blanco and negro)_ lo curioso e intolerable es que una cia de telecomunicaciones a patentado dicho color para alemania y holanda (de momento), según me entero por el país y por estos mundos como pixel y dixel, por ejemplo_ y no es el único color básico que está patentado_ increíble que alguien se crea con la suficiente desfachatez, no libertad, de poder poseer en propiedad un color creado por la naturaleza, otra cosa sería un variedad creada de la nada o de otro color como ya pasa en nuestra realidad virtual informática, otra cosa sería como si yo quisiera patentar mañana el motor de explosión por ejemplo o el teléfono... existe una página para protestar -freemagenta- y mostrar algo de enojo eterno para tanta tontería.
_dias de paz que no existen si uno enciende algún televisor o lee páginas de diarios_ dias de supuesta paz entre supuestos momentos celebrados con luces, sombras, juguetes, comidas, loterías... como orígenes y efectos hacía el viaje por y para la Nada_ sigamos haciendo el imbécil en este baile carnevalesco anticipado y contagiado para llegar algún día al éxtasis, que seguramente mostrará una estación de tren vacía o paisaje desolado, pero una flor al fondo, a lo lejos, lejos...
_beso todo en magenta absoluto.


ausencias

0 comentaris
_ las desapariciones de cuixart y guinovart no serán reales del todo ya que perdurará siempre su obra en el olimpo del arte_ son ausencias que me han molestado de este año que termina_ de guinovart visité su fundación hace unos años situada en agramunt muy recomendable para todo quien pueda, guste o beba de la creación pura y riesgo_ ha sido una de las grandes influencias que a fines de los setenta merodeaban por mi obra_ siempre me despegaba, como de tantos otros, pero era tiempo de aprendizajes, aunque siempre queda un poso o limo o sonrisa de cómplices y un lamento breve por no habernos conocido, me hubiese gustado_ pego su obra para siempre en mi mente abierta_
de cuixart destaco su enorme energía creativa, también tiene una fundación en barcelona, con períodos que no me gustan nada y otros muy buenos, cofundador de dau al set y otras iniciativas indispensables para el arte catalán y universal_
fins sempre, ambdós.
mi lista catalana: fortuny, gaudí, picasso, miró, tàpies, brossa, ponç, ràfols-casamada, hernàndez-pijuan, guinovart, muxart (con eme de martorell), barceló...
otro dia más

llums

0 comentaris
_ son dies boirosos de llum grisa i groga alternant-se enmig d'un blau estrany que apaga -pot fer-ho un color- alguna raó_ son moments d'entranyables soletats entre gent i naps
_ és... què és?
_formidable expo envers charlie chaplin al caixaforum que vull tornar a veure_ és més que un clàssic, és el millor i únic, cal saber si algú s'acostarà mai, a més de charlie rivel, a la comicitat tràgica i essencial, com la pròpia vida i sacsejar els afers que ens envolten i només ells saben com sortir-ne sense massa desesperació, si més no: la suficient o amb el somriure de la saviesa.
_ gràcies,

interés

0 comentaris
_ la falta de interés en la escuela (sistema educativo, dicen) es el principal problema de Todo, para los pocos que se dan cuenta, claro_ obstáculo, entre otros, para continuar sumergidos entre la perenne mediocridad (fracaso, dicen), creado-desarrollado por la propia sociedad que nos merecemos, o no...
_ nutrido todo por unos profesores, alumnos, padres (agentes, dicen, nos llaman...) que no sabemos que hacer, donde ir, llamar a qué puerta... es que de hecho no hay puerta ni nada, dónde acudir entre la inmensa mediocridad (política, por ejemplo).
_ una primera propuesta fácil: hacer kaizen, un kaizen adaptado al contexto educativo o del conocimiento -hay que cambiar conceptos a fondo- y kaizen en cuanto a movimiento del trabajar muy organizadamente pero paso a paso, con constancia y consistencia, sin miedos_ para consolidar, atraer e insertar interés_ un poco, sólo un poco al principio, pero el suficiente para que la imaginación y la calle -la propia sociedad y su compleja realidad- por ejemplo entren en las aulas, en las mentes, en la propia complicidad libre y participativa de todos los "agentes"... Participando, construyendo e interesando conjuntamente informes PISA, poso o pose se irían a tomar por culo, para empezar.
_ el arte, la cultura, podrían hacer mucho, para continuar...

orelles

0 comentaris
_segueixo mirant als colors amb un lleuger menyspreu, si és que el menyspreu potser mai lleuger... serà cosa d'aquest hivern malaltís o esclau de boires també captives d'enyor... serà.
_no poso la passió suficient per trencar algun lligam vigent, per ser carnestoltes per nadal, per ser carn enlloc d'aire simple o gas butà_ caldria ser més fúria o tancar encara més la porta més hermèticament...
_hi ha un artista (?) australià que s'ha implantat una orella sintètica al seu propi braç, amb pretensions de que funcioni com a aparell multimedia, segurament ho aconseguirà_ no estarà sonat del tot, probablement és -ell mateix i el que proposa- el resultat d'una visita intensa a algun somni equivocat o no controlat, o si més no poc enlairat per la nostre substància o la nostra tant tant arrelada realitat_ els altres si deuen saber quelcom!


tendències

0 comentaris
_costa trobar (retrobar) el ritme que permeti tirar endavant en mig del caos o la desídia generalitzada...
_cal forçar alguna esperança ara que resto en ple cap esforç suprem o suplementari_ On és la corda?
_no tornaré a repetir més la data d'avui, ni tan sols l'any, especialment l'any: aquest o qualsevol d'anterior segur que no es tornen a repetir mai més, segur?
_vomitaré, informo o aviso, més sovint...
_els quadres romanen negres fins que si atansi un color, una llum.
_entrecreuem imatges i no sempre a la nit o l'ombra.


desnivells

0 comentaris
_la lluita entre el desig i la raó és guerra soterrada, prioritària, constant, persistent, suïcida, exportable per desganes o rutines ancestrals de l'interior a l'exterior, on es reforça amb els aires malaltissos de la normalitat puta per donar forma a la plàstica requerida...
si és per crear: perfecta, quelcom de suc trec de l'entrellat, encara que sigui per situar febles focs d'artifici, sovint son necessaris, potser no cal donar-li masses voltes: ja s'ha plasmat, ja està a l'aire, encara que tot resti confós...
pel dia a dia pot resultar criminal, els resultats socials, familiars, al voltar per la crua realitat convencional fan que es transformi tot en realitat incompleta o desnivellada, no existeix mai la perfecció... la lluita per recercar-la és motiu de l'excés de tants disbarats comuns i idiotes de la pròpia raça humana_ sempre la ment i el ego lluitant entre les solituts per retrobar silencis_ continuu preferint un llapis o pinzell, però cal estar sempre a l'aguait, no sigui que em presenti a llocs amb un d'ells clavat a l'ull, per exemple (abans trucaria al McCarthy, el molt burro intel·ligent)_ a més la gent, per aquest motius i per d'altres llargs d'explicar ara, haurien de deixar-me més a la meva bola, com es diu ara, abans és deia deixeu-me en pau!

círculos

0 comentaris
_últimos años tengo la costumbre de titular mis series mensuales de obra sobre papel que instalo en mi casa-galeria particular e intransferible_ y ayer mientras preparaba la de diciembre pensé en titularla según abría al azar una pàgina del diccionari castellà-català de EC, que, cosa extraña, tenía cerca de mí_ abrí por la página 377 y me pareció bien la palabra confit de confite en castellano, aunque me gustó más la siguiente: confíteor, que es una oración creo, algo así como yo pecador: confiteor Deo_ al final pues pensé en esta, aunque al final la he escrito mal: confiterdeo, en mi página, como diciendo confitero de dios (?), no sé, aunque estuve a punto de volver a confit, al final me gustó la imagen tipográfica resultante y lo dejé, _
la cuestión es que una vez adelantada la programación de esta obra reciente, para colgar pronto, entré en este mi blog para hacer el post reptes de ayer_ y enlacé -único enlace de ayer- a un texto de salonKritk, publicado originalmente en e-limbo, web muy interesante, que recomiendo, y que al contactar con ellos para felicitarles el mensaje obligaba a anotar una palabra antiespam de un recuadro a otro: esta palabra, me acojoné, era: Confit.
Damos vueltas en círculos_ no sé si es una pregunta.

reptes

0 comentaris
_fer art significa estar o ser desequilibrat_ no som, no fem, vida normal, no som normals, entesa la normalitat com una seqüencia de fets i afers que acostuma a fer la (gran) majoria...
sovint tenim atacs d'ira o de fugides desorbitades de energia que es perd, ens perd, si realment no la canalitzem dins del propi fet de crear...
alguns, molts, com jo mateix, hem de suportar una vida anomenada normal, dins àmbits laborals i socials normals_ i poc, res potser i per desgracia, comptabilitza dins l'essència de creació sincera...
voldríem -i no podem, no puc- estar dins la línia continua de la creativitat, però els esdeveniments, les distraccions diàries son tant nombroses que una boira espesa envolta mil i un projectes_ sovint en la distancia un vol dissimular, empaitar aquesta boira i dissipar tota ombre mal construïda, però tot s'esmicola permanent per l'enyor i la maleïda por...
_a més hi han preguntes, resten qüestions essencials a l'aire o a la terra que cal trepitjar més, i una pregunta especial: hem fracassat ?? L'hem ben cagada ??
escau un diàleg més profund amb l'interior i amb l'energia primària de tot, per no repartir tant de mal a la ment, només és aquesta una eina per refermar les petites veritats que construeixen l'art i arraconen al mal, a la por, al foll...
_tot un repte.

esllavissades

0 comentaris
_quantes sales d'exposicions de caixes d'estalvis, biblioteques, casals, ateneus, fundacions, organitzacions cíviques i culturals varies d'aquest país nostre, i d'altres, deuen exposar en aquests moments, l'obra d'artistes quasi anònims_ llocs que he sovintejat, sovint amb sentit militant per escorar, quasi evitar, els antres comercials habituals, per por al desencís, al desengany, a la pròpia por de no avançar per culpa del pirata o de la genuflexió_ no sé segurament tot ha estat obvi o marginal, o les dues coses_ ara des de uns anys absent o aïllat dels llocs culturals com aquestos, deserts, residuals, ignorats, buits, anacrònics, superficials, familiars, aïllats, absents... preguntaria a molts i ho faig: no seria millor continuar amb aquesta tasca però integrant un debat obert de reflexió, intercanvi, compromís amb la societat: especialment amb l'educatiu, amb el del coneixement autèntic, del carrer, de les escoles, permetria millorar, avançar, crear l'entorn i la realitat necessària per fer un món on l'art també importi, molt més que d'altres activitats on el materialisme sense més ho capta, ho esgota i mata tot...
no sé si m'explico, perquè fa molts anys que tant per activa com per passiva ja he preguntat força vegades, he participat en directe i com a protagonista àdhuc, i ningú -ningú- mou un puto dit encara_
hem de continuar somniant truites o passar de tot?

travesses

0 comentaris
_creuem el parc de la por o de l'estrany i ens apropem a l'única finestra, petita però suficient per a posar-hi els ulls i els genitals quan calgui...
he decidit navegar pels cantons de l'abisme, fart com està un -o dos- de Tot, negitós per carregar-se les piles per catorzena o cent quarantena mil vegada i tirar a donar, cap endavant_ perquè em sembla trist no haver-ho provat, és trist encara no haver-ho fet, tastat, tocar, maltractar, estimar, cagar...
recercaré doncs una nova escalfor, un nou passadís, la via recta (esponjosa si cal...)

el somiatruites potser s'ha avorrit d'esperar i per això dibuixa ràpid però precís -tot i la basarda activa que barra les iniciatives més senzilles, sinceres i nobles, constants i notablement properes-, entre draps d'un passat grogenc, i escriu com el llamp traïdor i sense algunes puntuacions, potser de necessària falsedat però efectiva oficialitat, punts que, diuen, se'ls deixa escapar entre els ous, mentrestant les guineus corresponents observen i esperen moure una dent punxeguda (i morta) fins a la sang aliena...
el somiatruites està a la recerca d'un temps perdut, no del temps perdut que, això mateix, ja ho està, vés...
no plou i resta hores, dies i anys per aclaparar sessions d'esclafament de pigments envers la solapada pàtria dels dessertors, dels maleducats, dels enfadasogres, dels pujaterrats, dels titamullada, dels macarroners, dels vaporitzaespurnesdegel, dels passavents...
estem ben arreglats_ estic ben arreglat i procuraré fer més soroll, més cremar -amb foc puntual- butaques de la cort avorrida_ cal sovintejar la creació pura i dura i creure en l'infinit, àdhuc refermar la flama certa_ cal remenar més material oliós, més conceptes oberts i assonants alhora, pervertir tota forma, encapçalar la màgia de l'interior cap enfora, sopar lletres i colors per vomitar noves formes, nous càlculs, nous sexes i derrotar -pervertir- les obvietats imposades...
tot i que no sé exactament on sóc, espero senyals
com nu
com nus
com travessa.




tonalitats

0 comentaris
...llisco o aprenc d'aquestes connexions, com emmagatzemament cloc, de la realitat plàstica oficial, al caixaforum, a la miró o al macba per exemple, i amb genís i arnau quasi sempre, també teresa però no sempre _ i envoltats de la basarda original, dels missatges secs, poc punyents, sota del paissatge gris, dels mots tervols i dels mapes geogràfiques amb cels de blau fluix de la pròpia dissortada pàtria -ui!- i com no: dels nostres estimats (a la força) no-llocs, collons, collonuts ells!! _ i amb les ganes de trencar quelcom, sempre _ necessari tot per a recercar el gest o mot que m'ha de portar per l'entorn juganer, fonedís també, i arribar doncs a saber de la tonalitat de presagi o verge del verd com a verb malaltís del groc que a sobre si tensa, amable o traïdor, però com a principi d'una entesa
després,
després la buidor entre el blanc del fons i el vermell d'uns cabells de boix, cansat erm o cabró suprem...
i esperem, què?

absències

0 comentaris
_absent des de fa set anys, avui dia 1, de sida, avui dia mundial de la sida o contra la sida, es igual... aquell mal somni de dos dies de colors foscos, quelcom de gris o marró terra siena com a màxim esplendor de color, d'un color com fals o directament mentider, color de la mort, d'una mort anunciada, d'una foscor entre mil objectes i draps bruts del no res, per i de la pobra vista i visita que juga amb la figura que s'emporta tot...
_ens han passat, sobrepassat, set i una mà ampla de temps suat, sobre unes rodes i aquestes sobre gel relliscós, un gel on abans havia foc, ara només un somriure, un gest, una música, dies irae...
_encara, com a llum viva al costat, més valdria no oblidar continuar apretant un pinzell i tot el que faci falta per esclafar, com sempre, els colors corresponents i els que no, per arreu i abast de tots els cantons de la ment, de la dissortada ment que ho abraça tot, i retalla...
_tallar i retallar...
_set, tot un temps llarg, on més ens han deixat, on set i d'altres s'han fet presents, com si sempre estesin ací i de fet estan i restaran...
_o una veu o he llegit: lo negre es lo immediatament anterior a la claredat, m'ajuda a pensar -a creure- que hi ha llum a la vora de la falsa soledat de les ànimes, de la força interior que dirigeix un camí, el camí infinit, enlluernador dels somriures més innocents, més sincers i més absents alhora, on també un dibuix s'esvaeix damunt la sorra del present fugisser_
es el teu dibuix, és el nostre dibuix,
oi?