apunts

ja he començat a visualitzar tasques i taques per enfortir una vella il·lusió que, fins ara, s'emportava masses energies i cap realitat material...
caldria no viure d'il·lusions però perquè no fer-ho, qui o què s'imposa i s'empassa les benevolències del pensaments i les violències interiors, tan necessàries per altre banda per la pròpia essència i persistència del fet de crear
no necessito, ni vull, falses expectatives, però ja clama al cel el poder fer ja una expo, per exemple, o una sortida a l'intemperie encara que sigui pels quatre gats de sempre, que al final serem setze o disset, però encara que estigui sol, entre filferros rovellats pel temps i els pinzells, o el que és pitjor els propis pigments, eines indiscutibles i assassines principals de tot per canalitzar sentiments enganxats a l'autèntic punt d'arribada i, si fos el cas, també de trobada...
afilo un desig, llargament acaronat, i alhora em precipito a la incertessa, com un nen que proba un carmel per primer cop
l'àngel està al costat, com sempre, però caldria parlar-hi més o pensar que pot fer més del que mai li demano, i em moc...
Masses anys fent petar les xerrades interiors, només per inquietar i seduir la ment cap a camins del no res, o a tot estirar: aconseguir alçar breus crits a la muntanya de l'indiferència o al mar dels desemparats (alguna cop també al mar dels egoistes, que només suren si s'agafen fort a l'inmensitat dels aires -mediocres i inestables- del poder)
la casa és ampla però no m'he trobo bé, voldria ser nen de nou, i al poc tronar a marxar cap a viena i parís, per exemple

0 comentaris :: apunts