anys

Molts dies sense escriure i disseny nou, tot i que encara amb dubtes i peregrinacions per plantilles d'altres (amb permís), doncs em falta paciència per acabar els meus, encara que toco i retoco tot i més...Any nou vida nova, és un tòpic però de vegades es compleix. També prometo (procuraré) tornar a la puntuació normal, però aquest blog formava -forma- part de reflexions i alhora d'apunts escrits -i dibuixats- de taller, o sigui complementaris de la tasca de intentar crear quelcom paral·lel a la pràctica de la pintura, dibuix, collage, etc. i això m'obligava a escriure ràpid, amb poques correccions i afegits, i amb les meves ganes de retocar ben poc al pasar-ho als posts corresponents d'ací... També procuraré diversificar les tècniques que normalment presento gràficament acompanyants als escrits però, tot es líquid, sóc un home líquid com escrivia fa poc en la llibreta beix. Parlant de llibreta anotaré tot seguit alguns dels apunts, tant de la beix com de la negre:
D'entrada una reflexió molt suggerent d'en Henry Miller, que també pensava i escrivia quelcom entre fornicacions variades i variables:

Des del moment que hom presta atenció conscienciosament a alguna cosa, inclòs a un bri de herba, això és converteix en un món misteriós, sorprenent, indescriptible, grandiós per si mateix...

Suggerent perquè actualment també em fa de pont cap a d'altres constants que recentment exploro i anoto per altres ciutats de la internet, accelerant ments i sentiments...

A la llibreta negre he apuntat moltes coses per donar-me empenta a seguir utilitzant els pinzells i el cervell en missions de pau en mi mateix i potser -amb sort- al meu entorn:
No trobo unes notes de paraules que vaig extraure d'una entrevista recent a Ana Maria Matute, que fa poc ha publicat “Paraíso inhabitado”i que compraré. L'entrevistador la mostra, i ho suscric, com una nena dins un tratjo de iaia. Ella no creu que sigui un llibre trist però potser ho és. Es pregunta com perquè de petita, en algunes situacions, no es podia quedar-se allà... Ara és conscient que tot s'acaba. M'he impressionen els seus ulls, com ho fan les seves lletres i paraules. És una dona excepcionalment senzilla i entranyable, amb un món interior ple de referències a la fantasia i a mons i personatges que son més que els mites infantils i antropològicament universals. Dona i escriptora molt necessària entre el món ple de taurons de les lletres espanyoles i d'altres conreus...

Antoni Tàpies, i crec que Ràfols-Casamada també, ha complert 85 anys, que no son pocs... I Tàpies exposant a Madrid i en plena forma per l'únic quadre seus -fantàstric- que he vist reproduit del 2008. Son ambdós pintors que m'han agradat i influït de forma diferent però complementària alhora...

Al cinemes Verdi es podia veure el mes passat, ara ja no ho sé, la película Don Giovanni de Joseph Losey de l'any 1979. Aquell any, al mes de desembre, estava jo a Paris i recordo que la projectaven però no hi vaig anar, pensant que la veuria més endavant, cosa que no vaig fer i segueixo sense fer i no sé perquè... Coses que passen i no és la primera vegada, tant en cine com en llibres i pintors i pintures... Deu ser l'estrany destí... Crec però que vaig veure un troç del film, fa bastants anys, per la tv, amb la participació dels grans interprets: Te Kanawa, Raimondi i potser la Berganza...
Jove i feliç em sentia jo a Paris aleshores, divuit acabats de fer... Comprant els discs The Wall de Pink Floyd acabat de entrar i sortir d'una tenda parisenca (París i Londres van ser les dos primeres ciutats europees que van vendre el doble àlbum) i segurament vaig ser dels primers a tenir-lo (i no escoltar-lo fins arribar a casa al cap d'uns dies...). Per atzar (?) m'he trobat i he comprat, també aquest passat desembre, el mateix àlbum, vint-i-nou anys després exactes, però amb doble CD, ja que fins ara no ho havia fet i constato que segueix sent una música que no es passa gens ni mica, ben al contrari. I és que passen els anys i als teclats Wright ens va deixar el passat setembre...
Anys.

Apunto una web excel·lent per a conèixer més de història i llibres, o millor dit centrada per comentaris i crítica envers la història i els llibres, i amb les seves projeccions al voltant de la pròpia cultura, tant amb l'art com amb el cinema per exemple; editada magistralment per Pilar Alonso i que es diu: historia y libros.

Mostro tot seguit, al atzar (?), un dibuix del recull dels primers apunts, poema por poema -72-, que he dibuixat recentment (i he pogut entregar en mà al propi autor i amic) del llibre "El corazón del limo", de Javier Cubero.




0 comentaris :: anys