primers

_potser recordant el primer dibuix, potser amb un llapis mossegat en un paper d'embolicar xocolata, sabria d'aquella primera sensació de trobar-se amb una altre modalitat de freqüència, diferent per primer cop a la de l'instint estrany de protecció que minvava al desitjar la mirada i la caricia que ho envoltava tot...
_segurament dibuixava ensumant la fusta, el terra de rajola gastada, el vidre, el ferro, la roba i l'escletxa de claror de tarda de sol o vent, de groc nàpols si sortia aleshores a veure cels i terres, ensumant també l'aigua i la llet, i aquella olor de les mans entre pols de fang, motxo, flors, esperança i foc...
_ el primer dibuix potser no era aquell, com primer toc d'un paper d'argent blanc, com el plàstic d'una pilota de sang, com la fusta de la porta antiga i el vidre amb mil propostes de joc que no apartaven prou els cels i els núvols ni la foscor...
_ i ells dos, encara, procurant protecció o il·lusió, o joc o alterar freqüències, per un temps curt que s'ha fet i mostrat etern, xuclant-lo ara amic i proper, revisitant-lo entre una llum o poma...