amputacions

_per bé que l'amputació va ser irreverent a l'hora de permetre el somriure atontat, quan va sortir un toll impressionant de sang, la fortuna o millor dit la mala fortuna, va fer que a l'hora de repartir el poc pollastre que restava, al final tot fos més confús del que s'esperava... _no cal ser massa espavilat per adonar-se que de rucs ni han arreu, també en els solcs que deixen les larves dels fills de puta de les butaques altes_ d'espardenyers arraconats i tafaners encara més, al menys per les contrades on es mou el lladregot, i de figures mal esbaldides i encoixinades per la saviesa obtusa rural de les comarques de vora mar moltes, moltíssimes més de les necessàries... alhora ens caldria disposar de més mitjans per arrencar el més ràpid possible aquesta mena de lepra o d'esbarjo sense cap música celestial...


0 comentaris :: amputacions