dadaismes

_ ahir tornava per segona vegada, doncs avui acabava l'expo man ray, picabia i duchamp, al mnac especialment per veure el que en vaig deixar de la 1ª sala i tota la segona, aquesta més petita mostrava al final una pel·licula dadaista i que ja estava començada i no vaig esperar als títols de crèdit finals, si és que havien i no sé perquè, la sensació era de quasi eufòria, bon humor, genialitat, realment eran bons, llibertins, trencadors, agoserats, intel·ligents, transgressors: es tractava d'una persecució d'un taüt que s'escapa amb el seu carro i cavall (o camell), tot delirant, ràpid, difícil de fer pels propis mitjans de l'època_ em va agradar molt l'escena on els convidats, un cop iniciada la marxa fúnebre, comencen a saltar a cambra lenta_ especial sensació per ami d'haver-ho vist o somniat, d'haver-hi estat?
_ compro el catàleg, miro -no admiro- la cúpula central del mnac i m'entorno cap a casa amb la seguretat d'have r vist/sentit/presenciat una mostra única, amb màxima informació i aportació d'obra, tècniques, documents, estratègies i propòsits de tres dels més importants dadaistes, no els únics, potser sí els millors... sensació també de saber-se poc compresos tot i figurar ara en totes les enciclopèdies_ sensació d'haver contactat tímidament amb aquelles nostres tertúlies a el progrés, las expos a el setze i l'entorn creat, el desenvolupament de l'aürt, la pràctica diària i essència d'aquells anys que no tornaran però que quelcom ens va quedar dins la ment o en el cor, també en els collons, però això és una altre història, o no... i no és nostàlgia, és només aquest tonto pas del temps... bé, sí: és nostàlgia !!
_ a la tarda torno a bcn i compro, entre d'altres secrets, un d'en boris vian: el otoño en pekín, i no sé encara per a qué, però el tinc ara a les mans, he llegit trepàgines i l'estimo molt, crec quer serà molt bó... recordar a vian em fa recordar converses amb david sobre l'escriptor_ boris va morir jove i jo només recordo haver llegi el seu: escupiré sobre vuestra tumba_ m'acabo de fer la proposta que abans del proper estiu hauré llegit tota la seva obra_ perquè? no ho sé, no fa cap falta saber-ho, només fer-ho...
_ ting ganes d'escupir sobre tot aquest nostre món que s'esquince per moments_ el dadaista se'm van adelantar i era d'esperar que tot continués seguint algun camí més creatiu i sincer, però la decadència ha estat total, no hi ha res a fer...
_ aquest blog està poc corregit, és un toll de paraules i dibuixos amb poc poliment, peró >>>>m'interessa com a mena de rauxa d'apunts, de comunicació pervertida, de ràpida consumició com a punt de partida per a quelcom no del tot previst, alhora res no ho sé ben bé, però és així, o simplement: és...
_ hi ha d'altres mons i estan tots per ací dissimulant o disfressats?
_ perquè el sr. servat s'assembla tant, o m'ho sembla a mi, de cara, amb en krishnamurti?
_ perqué no declarem a man ray com el millor fotògraf de l'història?
_ perquè = perquè?