orelles

_ em sap molt greu l'absència d'ahir, per sempre, d'en richard wright_ encara l'importància de gilmour a la guitarra, el genial waters en tot i massa alhora -ofega, però és molt bo!!- i la percussió d'en mason, per no dir la presència omnipresent -ara també absència- del gran barret, sense wright els fluids roses no assolirien la cota altíssima de gran música, de gran poesia i ornamentació que sortia del fons d'aquestes ànimes absolutament creatives i fàbrica de somnis i sensacions...

_ necessito tornar a velles (i belles) essències, mig entretingudes per passadissos d'amors, morts i mots dubtosos_ allunyaments innecessaris, accions a distància de fills de puta que només fan que tocar els ous, però no els podran esclafar: els ous de la creació i de la llibertat, de la continuïtat del desig de crear, de ser i fer quelcom, encara que algú no li agradi aquest puta paraula: creació... jo la reinvindico, ara i ací: CREACIÓ, !!
_ el demés és merda !!
_ noto els pinzells entrant per l'orella i sortint pels ulls !!
_ fins sempre, richard...