rooms

_ d'un extrem a l'altre? escoltava el requiem de mozart per si al final m'animo pel grec d'enguany el dos del vuit, dia abans del quaranta-set, però passo cagant llets al setting sons de the jam, com aquell que no vol la cosa... eren (son) molt bons, entre the police i els pistols, temes curts i ràpids, més lírics que els ramones però efectius, sincers, directíssims com una fuetada a la cara o als ous... em quedo amb tots, més els the clash, the smiths, the cure, the who.........
_ en treballs meus del 01 he trobat ja els personatges del barret cònic i nas llarg vermell o de pallasso, com el treball casual (aparentment) d'algun il·lustrador, com el del cultural abcd del abc (cretins), no pas previ al d'aquells apunts en the room del 01 i posteriors_ estranys fils que s'ajunten amb molts d'altres que he anat comprovant molt sovint en feines de consagrats, coneguts o inèdits artistes i artistets_ persistència i extensa sincronicitat (en aquestes imatges i d'altres que es magnetitzen, emmagatzemen o s'acaronen "creativament")_ es curiós com el que abans era bastant hermètic ara, en pocs anys, s'ha "democratitzat", s'ha obert, s'ha fet quotidià, amic o company... es així i no té perquè ser dolent, oi?
_ m'ajuden (sons i rooms) per a la recerca d'alguns colors, formes i situacions (també landscapes) o millor dit o profunditzant: personatges/missatges químics entre el meu jo i el diàleg per fer figures i formes noves, no pas gens fàcils, de moment, però m'endinso entre l'essència sagrada del mite pigmentari obscur i la ciència dels afers quotidians, tampoc gens fàcils però gratificants
_ no sé perquè el color rosa, i més d'un dia també el marró cabró, ha sortit tan ràpid com potser acabarà marxant... i el negre que ho inunda quasi tot, quan menys oposa resistència al blanc cabró que vol netejar tot (com sempre...) i la foscor és immensament i proporcionalment equidistant i necessària en temps de crisi com els d'ara o en temps d'imbecil·litat crònica com sempre... ens envolten parpelles carregades de merda i no fem prou cas de la basarda, el patiment, més l'intenció suprema d'arraconar veritats per part dels que porten tapa punys amb angles d'or...
_ i sobre la taula vermella sobta retrobar el sentiment dels aromes de la carn, dels sons i la son... i the room ?


0 comentaris :: rooms