_ al final a la laie trobo el llibre-catàleg per 28 eurets de l'obra del pintor que m'ha tingut tota la setmana amb una relativa, però persistent, tensió doncs no sabia si aconseguiria el llibre però, passada una setmana doncs, l'he trobat, i era l'únic que quedava i existia allà i qui sap si a d'altres llocs d'aquest país i no ha volat: com ha de volar un llibre sobre un artista quasi desconegut, però tot podia passar en una llibreria d'un centre d'art tan transitat amb milers de visitants setmanals_ es tracta de: avner ben-gal, pintor israelià i no és entrenador del barça_ imatges sel·lecció d'una mostra de la seva obra a la kunstmuseum de basel_ és d'aquells fets estranys que passen -em passen sovint- i reconec que l'obra és estranya però m'agrada molt_ es com si l'avner m'hagués fet bona part dels quadres que jo hagués tingut que fer durant els últims anys i que no he fet per haver-me dedicat a fer el burro en d'altres coses, suposo que també, o més aparentment, necessàries, però em resta un buit molt gran al meu interior o la meva ment tan desviada...
_ això em passa molt de tan en tan amb d'altres artistes com: baselitz, oehlen, guston o el malaurat kippenberger, és una sensació molt estranya i antiga: en mig del meu desig de ben jove de no voler assemblar-se la meva obra a ningú, el cost deu ser aquesta sensació de que algú s'aprofita del que jo voldria fer o pretenia fer_ aquesta sensació va començar una bona tarda de 1ers dels 80's visitant la galeria dau el set o la metràs a bcn on havia una col·lectiva d'artistes (joves?) austríacs i també a la trece amb un desconegut aleshores barceló_ en fi com deia: deu ser el cost de voler preservar quelcom d'autenticitat o de paranoia evolutiva o degenerativa, que hi farem... m'ho prenc amb calma i alguna dosis de llunyana il·lusió per continuar treballant lliurament, amb total llibertat, vaja...!!
_ remarco però que tot és més aviat conceptual que material doncs, per altra banda, difuminant dualitats però reconeixent alguna realitat, no m'assemblo tan al final plàstic d'aquests que anomenava i d'altres que el temps instal·la en alguna carpeta de l'oblid teòric, no: realment he aconseguit fer quelcom d'original, crec molt en la meva obra original -una altre és la pèssima o nul·la difusió- però es clar: les fronteres avui dia son molt difícils d'impermeabilitzar i també de penetrar, com a pigments morts...
_ me voy:
_ ara ja preparo, i tot això m'ha ajudat crec, juntament amb els esdeveniments llargs d'explicar de l'últim any i de més enllà, una llarga serie de dibuixos i, espero: una serie de pintures sobre paper i tela, segurament oli i tècniques mixtes... perquè: ja toca, no puc més...!!!
_ de moment amb desertitzaré pensaments i m'embolicaré amb essències vitals durant unes setmanes adolorint els dits, els ulls i el cervell amb uns preliminars de seducció i angoixa alhora, com aquest:
_ això em passa molt de tan en tan amb d'altres artistes com: baselitz, oehlen, guston o el malaurat kippenberger, és una sensació molt estranya i antiga: en mig del meu desig de ben jove de no voler assemblar-se la meva obra a ningú, el cost deu ser aquesta sensació de que algú s'aprofita del que jo voldria fer o pretenia fer_ aquesta sensació va començar una bona tarda de 1ers dels 80's visitant la galeria dau el set o la metràs a bcn on havia una col·lectiva d'artistes (joves?) austríacs i també a la trece amb un desconegut aleshores barceló_ en fi com deia: deu ser el cost de voler preservar quelcom d'autenticitat o de paranoia evolutiva o degenerativa, que hi farem... m'ho prenc amb calma i alguna dosis de llunyana il·lusió per continuar treballant lliurament, amb total llibertat, vaja...!!
_ remarco però que tot és més aviat conceptual que material doncs, per altra banda, difuminant dualitats però reconeixent alguna realitat, no m'assemblo tan al final plàstic d'aquests que anomenava i d'altres que el temps instal·la en alguna carpeta de l'oblid teòric, no: realment he aconseguit fer quelcom d'original, crec molt en la meva obra original -una altre és la pèssima o nul·la difusió- però es clar: les fronteres avui dia son molt difícils d'impermeabilitzar i també de penetrar, com a pigments morts...
_ me voy:
_ ara ja preparo, i tot això m'ha ajudat crec, juntament amb els esdeveniments llargs d'explicar de l'últim any i de més enllà, una llarga serie de dibuixos i, espero: una serie de pintures sobre paper i tela, segurament oli i tècniques mixtes... perquè: ja toca, no puc més...!!!
_ de moment amb desertitzaré pensaments i m'embolicaré amb essències vitals durant unes setmanes adolorint els dits, els ulls i el cervell amb uns preliminars de seducció i angoixa alhora, com aquest:
Entrades
0 comentaris :: preliminars
Publica un comentari a l'entrada