amagats

_ llegia ahir a el país, pag.50, un article sobre "los escondidos", comentant i enaltint l'obra de gonzalo hidalgo bayal, com a modest professor d'institut a plasencia però amb una obra metòdica, feta sense pressa, sense l'angoixa de la promoció i l'éxit, un bon geni literari entre desconeixement general relatiu i una obra d'alta qualitat... formaria part d'uns amagats que el temps els hi dona una poca però segura raó, doncs treballen amb la llibertat suficient com per fer-se i desfer-se d'un món propi sense lligams, ni aparents ni materialistes, com fan la gran majoria d'ens i ànimes del món literari i artístic
_ per extensió a mi em toca l'artístic i puc donar fer de tota aquesta realitat, potser absurda però del tot inevitable: res és el que hi ha en aparença però avui en dia sembla que el que no té èxit gran o dins dels cenacles més o menys tancats, senzillament no existeix_ però alhora hi ha tota una fauna de creadors que tiren endavant amb força honestedat, sentit comú i creatiu d'amplia llibertat, amb tot un corpus d'originalitat i vitalitat
_ seguiríem doncs un camí com el dibuixat en les lletres de vila matas al seu llibre bartleby y compañia, on una serie d'artistes transiten sense pausa, aliens a les promocions i focus d'atenció mediatitzada, medallística, gremial i de fanfàrria pura i dura_ també i resumint: la mediocritat enfront -a mort- al res, la inseguretat o la inanició... però això seria una altre història (o és la mateixa...?)
_ no som pocs (sembla), i ningú respira massa!

_trenco:
_ per altre banda torno amb la llarga protesta per la meva manca de temps o per l'acumulació de llibres pendents de lectura que s'apilen de forma angoixant_ aconsello dos de nous que em menjo amb calma però constància (com tot el que puc...):
  1. el complot del arte (ilusión y desilusión estèticas) de Jean Baudrillard, llibre molt recomanable (d'amorrortu- editores)per saber de la realitat esfereïdora de l'art actual o dels últims anys posmoderns i conceptuals, entre altres parèntesis de situacions, dissuasions, reflexions i paranoies de l'art contemporani...
  2. L'altre és de quim casas de càtedra i és una més que aproximació a la vida i obra de david lynch, molt detallat i amb una visió molt especial, real i desacomplexada del gran director i la seva producció (també la no específicament cinematogràfica i formes de crear plàstiques diferents i alhora complementaria o iniciàica de la seva intensa producció, doncs aquest paio és molt més que un director de cinema...)
_ apostem per seguir amagats o ens obri'm?


0 comentaris :: amagats