grans

_ en un dia he passat d'escoltar les suites franceses de bach interpretades pel gran glenn gould a injectar directa al cervell i cor les cançons de the who del cd who's next, comprat fa una hora al eroski -vés per on!!!- pel grandíssim preu de 4,99 €, impressionant temes com: baba o'riley, my wife, won't get folled again o going mobile...
_ el gran arriaga a la icatFM, em sembla que era ahir però, entrevistat per la gran mery cuesta que té una web de putamare, ella que em va fer un sabrós article a la gran el temps d'art, filla del gran setmanari el temps, que sembla(?) que no es publica o no la sé trobar pels puestos que hauria d'estar...
_ en un altre ordre de coses i preferències, molt llunyà i a la vora alhora:
_ avui he pensat (quin remei!!!) amb els grans cracs (departamentals aquarterats...) que m'envolten el cervell de dia, millor dit es pensa'n que fan quelcom de gran al meu-nostre món laboral superior, i per freqüència amiga o enganxosa he trobat una descripció casual o definició del que pensava i escrivia fa quelcom més d'un any pel meu antic blog dado i traspasso ici, ipso facto:

Tomates verdes (la nube no lo sabía...):
  • Si bien aún no es oficial, ya se puede publicar: El concepto ausente o la sinrazón escenificada en las, sospechosamente cohesionadas, asambleas de jefes de marketing ha parido un tomate verde casi único (?). Y no uno de artificial, sino uno como verdadero, físicamente igual a cualquier otro tomate verde, de cualquier país donde se paren a lo natural, claro.
  • Ello no es motivo para declarar, a escondidas pero con rotundidad, que con este tipo de muestras, por muy reales que parezcan o sean, ser pervierten demasiados reflejos del alma empresarial, no consiguiéndose que los trabajadores laboren más y no se profundizan ni se debaten los problemas reales. Más bien se siguen pasando por los cojones cualquier idea para ordenar la nada. Y la Nada continúa cara y necesaria para poder mantener a tantos cerebros-culos insolentes e inútiles... Incapaces.

_ continuem la farsa i el món de fantasia on perdura una realitat perversa i pervertida que es desintegra gradualment i tota sola-soleta, dins la pròpia mediocritat, imbecilitat i tendresa de la pròpia por i de la inutilitat més estesa i morta i que forma part, a gust sembla, de la nostre societat i d'un suposat ordre laboral, empresarial, sindical i carcamal... absurda realitat per un NO RES monumental...
_ en fi: alguns grans de grandaria i de grans al cul...


0 comentaris :: grans