arestes

_ em va agradar ahir visitar, amb l'arnau amb matí plujós, l'expo de jonathan meese al espai montcada de caixaforum_ tanca el proper dia 8, val la pena, hi ha poesia i malaostia tan necessària davant del cofoisme d'avui en dia a l'art i cultura en general
_ llunys els 70 i 80's, on semblava quelcom es movia per millorar, si més no per revolucionar fonaments i realitats caducades en aquest nostre pais tant petit i a la resta d'aquesta europa també rovellada, ara només podem observar petites pinzellades de risc en obres com les d'en meese, tot i la seva anarquia aparent i el freekisme manierista manté i ens mostra un discurs directa, autèntic, sense additius, sense por, amb la cruesa suficient i poc acomodatícia enfront de la gran farsa dels circs mediàtics i de moltes grans estrelles de l'univers of art
_ sembla estrany que no es doni més pas a galeries d'aquests, penso jo, punts de partida a realitats noves, amb risc si, però tenia modestament entès, o malentès, que l'art és risc...
_ vaig tocar un llibre d'un artista que no recordo el nom (potser van-gel) però el haver trobat a la mateixa llibreria laie de nou la revista exit-express, de la pròpia emoció, doncs em pensava que ja no la editaven, em vaig distreure i ara tindré que esperar un altre dia, i esperar alhora que l'únic exemplar no hagi voltat, doncs em va agradar per les mateixes raons que el treball d'en meese (alhora potser s'acosten, es toquen, el meu propi, però amb algun discurs variable...)
_ hi veig i noto una sinceritat, sota un aparent infantilisme, que s'acosta potser a propostes plàstiques d'en lynch, oehlen, dahn, kippenberger i d'altres ara no tan anomenats però igual de vigents i d'arrels de risc, de voltar sense por per les arestes dels abismes i també de la poesia infinita que un troba si rasca la superfície real i amorfa que ens protegeix (?)_ i si un (o una) fa servir la ment i el cor enlloc de recercar falsos glamours...
_ i la crema catalana segueix cremada, encara.