draps

_ a punt de canviar la web, pujo tot potser aquest vespre mateix, continuo amb la fascinació i necessitat vital d'anar contra l'avorriment omnipresent en tota vida humana generalitzada i a la meva en particular_ un cercle estrany o peix que es mossega la cua: la vida i la seva monotonia absurda, massissa, absorbent, maleïda i puta...
_ va agradar molt la feina del rai a iguapop el passat dissabte_ passejo per carrers del voltant del de comerç i recordo vells temps, galeries i bars, carrers mullats i poc il·lumintats, ente els il·luminats _compro el llibre d'en josé ribas sobre les seves vivències dels 70's, i la de tants d'altres, com jo, doncs tot i que sóc més jove que ell però hi ha força esdeveniments que em tocaven de la vora i varem traspassar pels 80's _ i essències que encara avui vull conservar i compartir o quan menys no oblidar, no deixar fluir -com és diu ara- o especialment que no s'evapori l'esperit perfectament valid d'aleshores, es digui el que es digui ara (els de sempre...)_ josé, si m'escoltes: on està l'ajoblanco que a punt havia de ressucitar fa poc temps?_ ens fa falta quelcom de semblant, tan sols semblant... ! !
_ de totes formes: que nos quiten lo bailao ! !
_ i arrossego alhora també alguna de les essències utòpiques, vitalistes, anarquistes, situacionistes, "tocacollonistes" del maig del 68... tot i els neo-lliberals i la patuleia nazi-globalitzadora que ens toca per arreu i el que no sona...
_ també llegeixo -i miro i admiro- llibre sobre vida i obra de de kooning, cabró i boníssim tot ell, tota ella (l'obra...)
_ tindria que anar a la funda miró, la tàpìes (pero estan d'obres), el Macba i el Mnac, també d'altres però tinc l'estiu a la vora i l'articket a la butxaca...
_ demasiados dias sin saber nada de eldígoras, no puede ser... tampoco de paralelo sur, no puede ser, y cómo está eom, ?? _hay que llamar-hacer-mover algo, y b del eme, y tantas y tantos...??
_ i ara ja fa un any de el corazón del limo... Un any ! !
_ apunt de canviar també aquest blog i l'altre (forma part del mateix instint de modificar o carregar-me el fet, els fets i les imatges per trencar monotonies i apaivagar el desassossec i la basarda que envolta masses voluntats rovellades, toma ya!!!!...) o potser no ho faré: em cau bé la fragilitat i l'abisme de l'incertesa, la sorpresa i tot el no programat_ que ja és desig doncs en la quotidianitat tot està perfectament programat, promocionat, sessionat, sancionat, previst, objectivat, acomodat, departamentat, podrit vaja...
_ i de crear-ne un de nou, però molt especial, hermètic, quasi invisible (potser a ple estiu...)_ per continuar sent un "culo de mal asiento"_ en creació i en quasi tot és l'única manera que entenc que les coses han de progressar: movent-se, fent sempre quelcom de nou_ i costa, costa molt, però s'ha de lluitar
_ em sap molt de greu que hagi mort en sidney pollack, gran cineasta, gran, molt gran...( però a mi no m'agrada memorias de áfrica, apunto...)
_ he pintat bastant, però encara tinc el ferro, el totxo, la fusta massissa, el milió de draps, el ciment armat, el clavegueram, l'ansietat, la mort, el pessebre vivent, la serp de pedra i diamants, la negror de d'incertesa i de l'amor tombat: com a possibles elements per no veure una crua realitat o vells aliats per estimbar-me relliscant a la primera corva perillosa, però especialment suports, ferides i desviacions d'agradables guions per no obrir la capsa, enlloc de la caixa, definitivament...
_ l'aire és feixuc però sembla alterar un segona visió d'un ordre intern que no vol caminar per deserts ni glaceres
_ cal més alegria i sexe i colors o demanar capses per pintar-les a les dues de la nit, com abans, molt abans...
_ cal un arbre nu per vestir-lo.