travesses

_creuem el parc de la por o de l'estrany i ens apropem a l'única finestra, petita però suficient per a posar-hi els ulls i els genitals quan calgui...
he decidit navegar pels cantons de l'abisme, fart com està un -o dos- de Tot, negitós per carregar-se les piles per catorzena o cent quarantena mil vegada i tirar a donar, cap endavant_ perquè em sembla trist no haver-ho provat, és trist encara no haver-ho fet, tastat, tocar, maltractar, estimar, cagar...
recercaré doncs una nova escalfor, un nou passadís, la via recta (esponjosa si cal...)

el somiatruites potser s'ha avorrit d'esperar i per això dibuixa ràpid però precís -tot i la basarda activa que barra les iniciatives més senzilles, sinceres i nobles, constants i notablement properes-, entre draps d'un passat grogenc, i escriu com el llamp traïdor i sense algunes puntuacions, potser de necessària falsedat però efectiva oficialitat, punts que, diuen, se'ls deixa escapar entre els ous, mentrestant les guineus corresponents observen i esperen moure una dent punxeguda (i morta) fins a la sang aliena...
el somiatruites està a la recerca d'un temps perdut, no del temps perdut que, això mateix, ja ho està, vés...
no plou i resta hores, dies i anys per aclaparar sessions d'esclafament de pigments envers la solapada pàtria dels dessertors, dels maleducats, dels enfadasogres, dels pujaterrats, dels titamullada, dels macarroners, dels vaporitzaespurnesdegel, dels passavents...
estem ben arreglats_ estic ben arreglat i procuraré fer més soroll, més cremar -amb foc puntual- butaques de la cort avorrida_ cal sovintejar la creació pura i dura i creure en l'infinit, àdhuc refermar la flama certa_ cal remenar més material oliós, més conceptes oberts i assonants alhora, pervertir tota forma, encapçalar la màgia de l'interior cap enfora, sopar lletres i colors per vomitar noves formes, nous càlculs, nous sexes i derrotar -pervertir- les obvietats imposades...
tot i que no sé exactament on sóc, espero senyals
com nu
com nus
com travessa.