tonalitats

...llisco o aprenc d'aquestes connexions, com emmagatzemament cloc, de la realitat plàstica oficial, al caixaforum, a la miró o al macba per exemple, i amb genís i arnau quasi sempre, també teresa però no sempre _ i envoltats de la basarda original, dels missatges secs, poc punyents, sota del paissatge gris, dels mots tervols i dels mapes geogràfiques amb cels de blau fluix de la pròpia dissortada pàtria -ui!- i com no: dels nostres estimats (a la força) no-llocs, collons, collonuts ells!! _ i amb les ganes de trencar quelcom, sempre _ necessari tot per a recercar el gest o mot que m'ha de portar per l'entorn juganer, fonedís també, i arribar doncs a saber de la tonalitat de presagi o verge del verd com a verb malaltís del groc que a sobre si tensa, amable o traïdor, però com a principi d'una entesa
després,
després la buidor entre el blanc del fons i el vermell d'uns cabells de boix, cansat erm o cabró suprem...
i esperem, què?

0 comentaris :: tonalitats