esllavissades

_quantes sales d'exposicions de caixes d'estalvis, biblioteques, casals, ateneus, fundacions, organitzacions cíviques i culturals varies d'aquest país nostre, i d'altres, deuen exposar en aquests moments, l'obra d'artistes quasi anònims_ llocs que he sovintejat, sovint amb sentit militant per escorar, quasi evitar, els antres comercials habituals, per por al desencís, al desengany, a la pròpia por de no avançar per culpa del pirata o de la genuflexió_ no sé segurament tot ha estat obvi o marginal, o les dues coses_ ara des de uns anys absent o aïllat dels llocs culturals com aquestos, deserts, residuals, ignorats, buits, anacrònics, superficials, familiars, aïllats, absents... preguntaria a molts i ho faig: no seria millor continuar amb aquesta tasca però integrant un debat obert de reflexió, intercanvi, compromís amb la societat: especialment amb l'educatiu, amb el del coneixement autèntic, del carrer, de les escoles, permetria millorar, avançar, crear l'entorn i la realitat necessària per fer un món on l'art també importi, molt més que d'altres activitats on el materialisme sense més ho capta, ho esgota i mata tot...
no sé si m'explico, perquè fa molts anys que tant per activa com per passiva ja he preguntat força vegades, he participat en directe i com a protagonista àdhuc, i ningú -ningú- mou un puto dit encara_
hem de continuar somniant truites o passar de tot?