absències

_absent des de fa set anys, avui dia 1, de sida, avui dia mundial de la sida o contra la sida, es igual... aquell mal somni de dos dies de colors foscos, quelcom de gris o marró terra siena com a màxim esplendor de color, d'un color com fals o directament mentider, color de la mort, d'una mort anunciada, d'una foscor entre mil objectes i draps bruts del no res, per i de la pobra vista i visita que juga amb la figura que s'emporta tot...

_ens han passat, sobrepassat, set i una mà ampla de temps suat, sobre unes rodes i aquestes sobre gel relliscós, un gel on abans havia foc, ara només un somriure, un gest, una música, dies irae...

_encara, com a llum viva al costat, més valdria no oblidar continuar apretant un pinzell i tot el que faci falta per esclafar, com sempre, els colors corresponents i els que no, per arreu i abast de tots els cantons de la ment, de la dissortada ment que ho abraça tot, i retalla...
_tallar i retallar...
_set, tot un temps llarg, on més ens han deixat, on set i d'altres s'han fet presents, com si sempre estesin ací i de fet estan i restaran...
_o una veu o he llegit: lo negre es lo immediatament anterior a la claredat, m'ajuda a pensar -a creure- que hi ha llum a la vora de la falsa soledat de les ànimes, de la força interior que dirigeix un camí, el camí infinit, enlluernador dels somriures més innocents, més sincers i més absents alhora, on també un dibuix s'esvaeix damunt la sorra del present fugisser_
es el teu dibuix, és el nostre dibuix,
oi?