reptes

_fer art significa estar o ser desequilibrat_ no som, no fem, vida normal, no som normals, entesa la normalitat com una seqüencia de fets i afers que acostuma a fer la (gran) majoria...
sovint tenim atacs d'ira o de fugides desorbitades de energia que es perd, ens perd, si realment no la canalitzem dins del propi fet de crear...
alguns, molts, com jo mateix, hem de suportar una vida anomenada normal, dins àmbits laborals i socials normals_ i poc, res potser i per desgracia, comptabilitza dins l'essència de creació sincera...
voldríem -i no podem, no puc- estar dins la línia continua de la creativitat, però els esdeveniments, les distraccions diàries son tant nombroses que una boira espesa envolta mil i un projectes_ sovint en la distancia un vol dissimular, empaitar aquesta boira i dissipar tota ombre mal construïda, però tot s'esmicola permanent per l'enyor i la maleïda por...
_a més hi han preguntes, resten qüestions essencials a l'aire o a la terra que cal trepitjar més, i una pregunta especial: hem fracassat ?? L'hem ben cagada ??
escau un diàleg més profund amb l'interior i amb l'energia primària de tot, per no repartir tant de mal a la ment, només és aquesta una eina per refermar les petites veritats que construeixen l'art i arraconen al mal, a la por, al foll...
_tot un repte.