passadís

m'agrada passejar pel macba - vaig estar-hi fa uns dies - s'acabava vàries expos - entre d'elles una d'especial per la laboriositat de l'artista thomas bayrle - obra complexe on retrata mitjançant una metodologia i un discurs punyent la nostre realitat més recent, encara que cobreixi un llit que abasta fins els darrers decennis - la política enmig l'evolució de la nostre pobre civilització, basada en la lluita entre les llibertats i la publicitat o l'auto engany del materialisme que fonen constantment, aquesta minsa llibertat que obrim i tanquem a caprici dels poders, cínicament...
la forma, els materials, el concepte de treball i resultats m'ha deixat esbalaït, acollonit, és un gran creador que desconeixia - hi ha tanta gent que no coneixo dins -i fora- del món (?) de l'art...
també les propostes de cildo meireles i el gran joan rabascall, fugit a l'estranger des de fa anys i molt conegut a casa nostre/casa seva...
m'agrada passejar pel macba i rodalies- emulsions d'un temps passat on hi passava de pas cap a enlloc o cap a la por d'un carrer fosc, un passadís o d'una proposta del desconegut, de l'angoixa inconscient per quelcom esfereïdor i potser absent i que es tancaria aviat, passant les hores i a la vora de les hores d'estudi on potser genís hi anirà al setembre...
el pas ràpid per arrivar tard però, amb carrers i pareds humides. amb aquells colors gris i blau i gris i blau - carrers mollats sense ploure - ràpids entrepans i a preparar pigments per apendre quelcom entre paraules de vells i joves professors, entre amics inolvidables, entranyables, impagables -on deuen ser ara?-
alguna manifestació, potser masses i a correr darrera els grisos - el passar-ho bé i el treball constant i crític... on anavem i on estem? tant ha canviat tot? es clar que si... es clar?
tant que ens varem prometre...

suggeriments mentres buscava enllaços:
neo2
maría giménez
e-barcelona
blanca berlin galeria