Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris francis bacon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris francis bacon. Mostrar tots els missatges

esquitxos

0 comentaris

lligar una mirada per quadres de turner i alhora, o en breu temps, per uns quants de bacon força a l'esperit a enrocar-se en una espiral de plaer, amb tocs de desitjos foscos... son dos obres equidistants, però també plenes de semblances: maquinaven, especulaven i sagnaven en els entorns externs, pervertint paisatges de la memòria per arribar a l'interior i donar plaers dels racons de ments inexpertes, inexplorades i boixes d'angoixa... Les lluites amb noves presentacions del color com a eix principal per a trencar i crear noves fronteres d'un, i la llibertat per transformar el cos humà, lligant-lo i deslligant-lo del paisatge intern, també fins al cervell i la no-raó, perllongant-lo cap a mons paral·lels, molt més pròxims del que ens podríem imaginar, si és que ens resta imaginació...

son obres allunyades de l'espai, però ajuntades en l'essència que ho envolta tot, que ho penetra tot

renovem mirades, multiplicant esquitxos de pensaments on el color, l'explosió del nou color d'un turner i la perseverança de torçar les formes de l'altre, iniciada per picasso ja fa més d'un segle, arrenglera als dos a tocar dels gran genis de la història, d'aquesta història de l'art tan alliçonada per rates dels pinzells com ambdós...

atmosfera, carn, desig, raó, desassossec, perversió per creuar entre una realitat extrema, escorçada, somniada...

lligams

0 comentaris
Passen les hores en mig dels aixoplucs coneguts_ els verds s'han enfonsat dins del beix més acomodat i els blancs i negres que volen trencar les rutines on el vermell és l'amo absolut, quan vol, doncs acostuma a ser mandrós, però quan si posa si posa...

acaricio les noves fulles de paper estranger i els colors es manifesten sense masses angoixes_ el negre captiva per la seva seguretat operativa, ja fa temps l'he donat la llibertat absoluta (o quasi, no fos que s'ho cregui massa...) per recercar els perfils o els fons que desitgi, que envolti per si sol el discurs que vulgui dominar o aürtar...

la son escridassa a la raó però colpeixo encara les darreres veus d'una nit sempre present, sempre maleïdament present, com les golfes del cervell sempre obertes, massa obertes...

l'altre dia anotava coses d'en bacon i el seu estimat museo del prado, on em descuidava escriure que li fan una expo molt adient i necessària per conèixer més la seva obra, molt poc representada i vista per les espanyes, i no cal dir quasi gens present a les col·leccions privades i públiques_ voldria anar-la a veure el mes que bé, a més de l'arco, però encara no he preparat la motxilla necessària...

aprofito per preguntar a on para la pintura, les mostres de bona pintura, bons pintors avui en dia?

m'agrada la pintura de andré butzer, cecily brown i segons com em llevi la de neo rauch, cristopher wool, el keniata wangechi mutu i la de jonathan meese, que l'any passat vaig poguer veure i tocar al caixaforum de bcn

he comprovat l'obra de dos que s'ha semblen bastant a la de avner ben-gal, si: crec que tant wilheim sasnal i el mexicà daniel guzmán tenen quelcom amb el bó del avner, o més que bó es podria definir la seves mobres com un girar la ment cap a la primera (o última) cantonada de la por i de l'estrany, del interior més absurd, pervertit i fosc de l'ànima humana...

penetracions

0 comentaris
_llegia el diumenge passat un article al suplement de el país sobre francis bacon, on s'explicava la seva relació amb madrid, concretamente amb el museu de el prado i l'obra dels seus pintors favorits com goya, zurbarán, el greco i especialmente velázquez... també el fet de tindre un amant madrileny que el va atendre fins als seus últims moments, doncs va morir a la capital del ex-imperi...
_ pintor fonamental en la història de l'art del últim mig segle XX_ molt influït inicialment per picasso i el propi velázquez sempre, va anar fabricant el seu propi món plàstic en base a la distorsió del cos i l'ànima
_ per a mi saber, llegir i disfrutar de la seva obra i petjada significa un personal perenne homenatge, doncs només amb el pas del temps he anat identificant les meves influències més properes però alhora més interiors (com agafar o ser conscient d'uns imans que ràpidament es quedaven al meu interior per desenvolupar una obra, que per més personal i independent que sempre he volgut que sigui, alhora no puc -no podem- desvincular-nos/involucrar-nos de la pròpia evolució de la pintura del passat segle i d'ara...)
_ com l'espai de treball d'en brossa, bacon s'endisava també en una més que aparent caos, descontrol, brossa i bruticia, on sembla estrany la producció d'una obra pictórica tan meticulosa
_ l'extensió, distorsió, exposició, explosió, penetració, expressió de la carn i el desig, amb la raó sovint arraconada o absent, forma el nucli desassossegant principal de la seva obra i missió en aquest món, on l'obscuritat, el misteri, l'ocultació i els secrets, s'acaronaven entre ells pel seu sagrat desig i descontrol persistent
_ ha estat -i és- la magia i essència del seu legat més imoportant_ la valua del seu testament plàstic, no serà tan gran com la de picasso, però si més no, amb mi, ha significant un punt de partida per a ser més conscient de la nostre insignificancia dins el misteri de la pròpia vida, i la del propi fet de l'art, com presència i constància, amb tota la perversió, addiccions, i contradiccions, potswr paradoxalment per fer-nos quelcom millors o sabis...