fronteres

la frontera és tènue, fonedissa, entre la raó i la bogeria - en art és mostra aquesta cruesa: una llista llarga d'artistes coneguts, uns més que d'altres, des de l'edat mitjana fins ara, pot donar certa mesura de la desmesura, de l'evidència que entre expressions d'art -i potser per això mateix- s'ha mostrat, i es mostra, la dèbil frontera entre la mal anomenada cordura i el salt cap a l'abisme de la por, el desconegut, la incertesa i la seva funda per a suïcides i si més com a missatge de la pròpia mort com a espectadora de l'imponent espectacle de la lluita entre la realitat i els somnis -i no solament de les hores de dormir- > els somnis no estan o no els creem a la nit de la son, perquè la vida és somni, i l'artista crea dins d'ells, a plena llum del dia o la nit, però sempre ben despert, atent i absent alhora, perdent la realitat per instants o hores, o dies...
per això és fa l'art, per això transformen la realitat - realitat o realitats somniades però unificades en una única pregunta i resposta a l'instant de construir l'obra - després l'obervador de cap a l'infinit, observant-la...
per exemple antonin artaud que li exposen important material a la casa encendida de madrid
per exemple...

0 comentaris :: fronteres