g r r r ' s

estic a punt de renovar el disseny de tot això o fer-ne un de nou, potser també un nom de blog nou, no sé... ja neguitejo: és cíclic, és temporal, és estacional, és carcamal...

m'agrada molt la revista de disseny gràfic gRrr, pel canvi de tipografia del propi títol i en el cas d'aquest últim nº 15, amb una bona colla de portades diferents, molt original tot, amb uns continguts interessants, que en quan a les propostes d'aquesta forma de portades diferents, m'ha recordat el nostre entranyable i llunyà aürt, tot i la gran diferència en el contingut he sentit -constato- una proximitat conceptual en les ganes de transgredir el continent... bé, molt bé !!
estic content pel premi -merescut- atorgat a antoni muntadas, el premi velázquez, és un dels millors (en muntadas)... el vaig conèixer farà ja uns 20 anyets mitjançant un casual a la galeria d'en benet costa, quan la tenia al carrer comerç de Bcn - va ser una conversa en un bar proper molt interessant - tot i que en aquella época creia que ja podíem superar les conceptualitzacions del conceptualisme, i jo dessitjava -no era l'únic, però quasi m'ho semblava- que la pintura tenia que imposar-se de vellnou, com si això fos una guerra - el temps en part m'ha donat la raó en alguna cosa - però que és la raó, si la construïm constantment a la nostre mida i és la que volem que sigui, o sigui que no és... d'en muntadas vaig admirar la instal·lació, em sembla que al pabelló d'espanya- a la biennal de venecia del 2005 - és un dels millors, ja ho he dit abans...
avui m'ha bufetejat l'expo temporal de la fundació miró que he visitat de kiki smith - també en una altre mesura la de l'espai 13 a la mateixa fundació feta per la basca abigail lazkoz - de la kiki em quedo amb tot el sentiment personal i plàstic de l'experiència -per a mi- tocant una realitat paral·lela que sovint anomenem -onírica, poètica o fantàstica-però que és molt més... possiblement és la constatació -una de tantes ja- dins l'art, de que estem -com ella- a la vora de fregar els missatges d'una realitat propera però no tangible físicament a la nostra - si que mitjançant el procés creatiu és manifesta una plàstica i un discurs on la coherència esta a punt de manifestar una realitat que camina de la ma amb ella, amb mi, amb tots...
la profunditat i la confecció en quasi tot blanc i negre de la lazkoz, també dona una mostra de la seva capacitat per captar les veladures d'un temps i un món de arquetips i de somriures d'un més enllà que també està aquí...
valdria la pena a partir de demà acostar-se al macba, on es mostrarà fins a finals d'agost, les últimes adquisicions del seu fons propi i dipòsits importants -pel que sembla, segons escriuen els diaris, en els cada dia menys espais disponibles per la cultura, devant l'atronadora euferia futbolística per culpa del barça (i el que resta si segueix guanyant així-
estic content per aquestes trobades i friso per agafar els pincells i continuar lluitant per fer quelcom d'autèntic, diferent alhora...
avia'm !
de moment a dalt a l'esquerra penjo una pintura sobre paper -meva- al atzar (?) crec que de l'any 07 (?)

notes (1)

_ fins i tot joan jonas també em mostrava al macba, o millor dit, observava jo a l'agenda de l'hivern d'enguany, una gran foto amb dos figures teatrals humanes però amb capgrossos d'animals posades a sobre els seus rostres...
_ formen (formem) part d'un món humà a sota d'un món animalat des de fa una bona temporada -de temps- o des de la nostre més tendra infància i que ara ja s'ha sobredimensionat a la pròpia realitat quotidiana
_ recordava, i recordo sovint, l'últim film d'en lynch on, entre d'altres molts viatges a sota o sur realitats, en una habitació és relacionaven i actuaven uns personatges amb màscares de conill, enmig d'un teatre entre absurd i real
_ avui a el país en juan josé millas, a l'última pàgina, en una breu columna estirada, titulava tomo nota, escrivia que sempre esperava quelcom d'extraordinari a nivell d'inspiracions o de revelació però no, res de res: "...ocasionalmente, he sufrido destellos significativos, pero de apenas de dos o tres segundos, y me cogían siempre fuera de la mesa de trabajo. Nada comparable a la alucinación continuada de Dante o Cervantes...no he escuchado voces ni he visto aparciones. No he intuído nada que haya ocurrido días o semanas después. Ese silencio cósmico me ha hecho sentirme como una persona poco querida por los dioses.. quizá he recibido la revelación de que no hay revelación, de la que tomo nota."
_potser no hi revelacions, és que ja estem enmig d'una revelació, de la revelació... ja hi som, hi hem estat sempre i hi serem (?), però només escoltem o veiem molt de tant en tant les coses, coses, les altres coses...
_ no sé, aprofitant que genís va adquirir, un dia abans del llançament mundial, l'últim d'en harry potter, apunto unes lletres d'en juan cruz, avui també a el país, on escriu envers l'escriptora j.k.rowling, abans d'en potter totalment desconeguda literàriament i de fet a l'atur i amb una vida en direcció cap algun abisme:
"...harry potter se basa en la realidad, y a ella le sirvió para evadirse de la realidad. Le consiguió, a ella, una felicidad de que la que aún se extraña, pero no ha logrado aliviarle del todo de las razones que la llevaron a abordar su proyecto en medio de la desolación y de la rabia..." i segueix l'articuliste amb la iimatge que té de la seva senzillesa quan la va entrevistar fa temps: arribant en un taxi i marxant del mateix hotel a peu_ potser quelcom de tot hi ha en el misteriós capítol 34 que senyala...
_ no sé, o sí: el fet de crear t'acosta, perquè es origen d'ells, a mons que envolten, voregen i exploten, la nostra última realitat, però que, alhora, pot ser primera o vuitantena, o mil tres-cents, o infinit...