Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eldígoras. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eldígoras. Mostrar tots els missatges

compartiments

0 comentaris
pensava que hi ha d'interessant per la blogesfera i la web en gral. envers mons d'art enredats - alguns fa temps que veig però quasi mai anotava dades per a compartir i això està mal fet nen dolentot...
per ex., per a mi, una de les millors en català: artneutre, com a bon centre de difusió i comunicació del que passa pels nostres conreus herbacis o no - una altre on comprar art a bons preus i dels millors artistes: tinta invisible , a més de propostes expositives i d'altres varietats originals...
una d'un dels millors pintors d'ara: rai escalé, del que si crec ja he anotat quelcom d'ell altres vegades o alguna > gran força creativa, i li sumo el vell i jove alhora evru
també molt interessants: espai en blanc, salonKritic, e-limbo... on el món d'art pot resultar amb present i futir amb quelcom d'optimisme, sense llançar cap campana al vol, però...
la de mery cuesta y julio arriaga, com a exemples de coherencia i treball amb risc i qualitat suficient i a nivells diferents
també: les magnífiques il·lustracions de judit frigola, que potser compartirem colectiva el proper setembre?
hi ha gent que pensa molt i amb intensitat, i passió, com eldígoras, sempre... s'arrisca amb més gent amb projectes editorials com paralelo sur
estic envoltat de bones fonts, d'aquestes i d'altres, i cal aprofundir més...

draps

0 comentaris
_ a punt de canviar la web, pujo tot potser aquest vespre mateix, continuo amb la fascinació i necessitat vital d'anar contra l'avorriment omnipresent en tota vida humana generalitzada i a la meva en particular_ un cercle estrany o peix que es mossega la cua: la vida i la seva monotonia absurda, massissa, absorbent, maleïda i puta...
_ va agradar molt la feina del rai a iguapop el passat dissabte_ passejo per carrers del voltant del de comerç i recordo vells temps, galeries i bars, carrers mullats i poc il·lumintats, ente els il·luminats _compro el llibre d'en josé ribas sobre les seves vivències dels 70's, i la de tants d'altres, com jo, doncs tot i que sóc més jove que ell però hi ha força esdeveniments que em tocaven de la vora i varem traspassar pels 80's _ i essències que encara avui vull conservar i compartir o quan menys no oblidar, no deixar fluir -com és diu ara- o especialment que no s'evapori l'esperit perfectament valid d'aleshores, es digui el que es digui ara (els de sempre...)_ josé, si m'escoltes: on està l'ajoblanco que a punt havia de ressucitar fa poc temps?_ ens fa falta quelcom de semblant, tan sols semblant... ! !
_ de totes formes: que nos quiten lo bailao ! !
_ i arrossego alhora també alguna de les essències utòpiques, vitalistes, anarquistes, situacionistes, "tocacollonistes" del maig del 68... tot i els neo-lliberals i la patuleia nazi-globalitzadora que ens toca per arreu i el que no sona...
_ també llegeixo -i miro i admiro- llibre sobre vida i obra de de kooning, cabró i boníssim tot ell, tota ella (l'obra...)
_ tindria que anar a la funda miró, la tàpìes (pero estan d'obres), el Macba i el Mnac, també d'altres però tinc l'estiu a la vora i l'articket a la butxaca...
_ demasiados dias sin saber nada de eldígoras, no puede ser... tampoco de paralelo sur, no puede ser, y cómo está eom, ?? _hay que llamar-hacer-mover algo, y b del eme, y tantas y tantos...??
_ i ara ja fa un any de el corazón del limo... Un any ! !
_ apunt de canviar també aquest blog i l'altre (forma part del mateix instint de modificar o carregar-me el fet, els fets i les imatges per trencar monotonies i apaivagar el desassossec i la basarda que envolta masses voluntats rovellades, toma ya!!!!...) o potser no ho faré: em cau bé la fragilitat i l'abisme de l'incertesa, la sorpresa i tot el no programat_ que ja és desig doncs en la quotidianitat tot està perfectament programat, promocionat, sessionat, sancionat, previst, objectivat, acomodat, departamentat, podrit vaja...
_ i de crear-ne un de nou, però molt especial, hermètic, quasi invisible (potser a ple estiu...)_ per continuar sent un "culo de mal asiento"_ en creació i en quasi tot és l'única manera que entenc que les coses han de progressar: movent-se, fent sempre quelcom de nou_ i costa, costa molt, però s'ha de lluitar
_ em sap molt de greu que hagi mort en sidney pollack, gran cineasta, gran, molt gran...( però a mi no m'agrada memorias de áfrica, apunto...)
_ he pintat bastant, però encara tinc el ferro, el totxo, la fusta massissa, el milió de draps, el ciment armat, el clavegueram, l'ansietat, la mort, el pessebre vivent, la serp de pedra i diamants, la negror de d'incertesa i de l'amor tombat: com a possibles elements per no veure una crua realitat o vells aliats per estimbar-me relliscant a la primera corva perillosa, però especialment suports, ferides i desviacions d'agradables guions per no obrir la capsa, enlloc de la caixa, definitivament...
_ l'aire és feixuc però sembla alterar un segona visió d'un ordre intern que no vol caminar per deserts ni glaceres
_ cal més alegria i sexe i colors o demanar capses per pintar-les a les dues de la nit, com abans, molt abans...
_ cal un arbre nu per vestir-lo.


Vueltas

0 comentaris
Damos vueltas como peonza entre la piel de un mundo plausible, quizá también mal llamado cibernético, casi todo es-parece llamarse cibernético, aunque ya se usan otros sinónimos igual de confusos, tronados, fofos o idos... Dando vueltas me encuentro, pues, (antes anuncio-visto en ciberpaís -hace años decían de mi juguete también en la misma zona paginal-, son amables ellos, y parececn percatarse de cosas de arte bueno-bueno, cuando menos autèntico: Término difícil pero plausible-plausible...) Dando vueltas, digo, me encontré a la buena-fresca-derretidamente concisa pintura de Blanca Haddad... Es altamente difícil-muy-difícil encontrarse por la red esta tan buenos pigmentos fuertes y armonizados, con la mala ostia suficiente, con autenticidad y libertad entre tanto ladrón de luces oscuras (!) de hoy y ayer. No abunda sinceridad en los territorios apoltronados de tanto genio con gafas de pasta gruesa >> estoy hartito de ver monadas y juguetes de cartón de empanadas de materiales mentales vacíos, cuando no obsoletos, sosos, amañados... Blanca es libre en arte, en su arte se siente libre y lo demuestra con valor, con el valor de pinceles abiertos y los pigmentos salvajes que engendran emoción, ilusión y aperturas de trazos con el miedo necesario, imposible de ocultar en la pintura sincera, grande, permanente para corazones inquietos, no empaquetados con edulcorantes de la Nada...
Sigo-sigue dando vueltas, y es placer comprobarlo siempre, Luís Pita con su incomesurable saber y sabor de libertad, y sus fotos y pinturas que castigan a algún ojo rojo... Castiga además cerebritos cocreando una genialidad dadà, imprescindible, necesaria, con riesgo (?)...
Me gustan, me siguen gustando, también las fotos de Mara Catalán, y de Barbagelata y Bórquez, que se entretienen con Eldígoras, entre una maleza extraña de mundos paralelos que se abrazan y hieren un poco nuestra cotidianidad mezquina o pulcra de polvos y lodos, de razones por corromper, arruinar, morder, destruir de una puta vez. Se abalanza un santiamén de arañas para una pintura roja-roja. Y menta debajo de una lengua (húmeda).