solcs

_ m'emociono, per fi, amb les pintures d'en joan hernàndez pijuan que esperava, especialment les del període a partir del 85 fins al final mateix_ és un honor haver-lo conegut i gaudir de la seva pintura: PINTURA, amb vermell i majúscules_ la pinzellada valenta que reflexa com ningú el mirall del paisatge nu i del solc on dibuixa l'esperit amb l'altre paisatge interior
_ dos llibres com a companys de viatge curt i car, amb mrw, dos joies descatalogades: el rescate del arte ruso de john mcphee, on explica les peripècies d'un heroi bastant desconegut: norton dodge, que entre els anys 60 i 70, va recorre l'antiga URSS, com a catedràtic nord-americà d'economia soviètica, i va anar recollint una impressionant obra d'artistes russos dissidents amb l'art oficial, i de fet marginats i perseguits_ en poc temps en va acumular més de mil obres i en pocs anys va superar els nou mil_ tot un personatge, digne d'estudi, però com tantes altres situacions: fàcilment oblidats o ignorats?_ he vist algunes de les obres d'aquests russos no massa coneguts, i son d'una excel·lent factoria, rara i molt personal, tot i algunes influències amb l'art d'aleshores o quelcom d'anterior i que es feia pels mons occidentals_ vés a saber com ho havien aconseguit entre tanta trava de tota mena o es tracta d'alguna connexió jungiana o sincronia??
_ l'altre és de georges hugnet, amb títol: la aventura dada i amb pròleg d'en tristan tzara, del qual apunto unes lletres seves que exemplifiquin o arrodonen la meva recent visita a l'antologia de picabia, duchamp i ray, alhora que m'adhereixo al seu concepte dada:

... el desprecio de dada por el modernismo se basaba sobre todo en la idea de relatividad, pues cualquier codificación dogmática no puede llevar más que a un nuevo academicismo_ debido a esto combatía al futurismo, al expresionismo y al cubismo_ al pronunciarse por el movimiento continuo y la espontaneidad, dada que se quería móvil y transformable, prefería desaparecer antes que dar lugar a la creación de nuevos tópicos...

_ i ara que he penso: pixar al fnac de plaça catalunya costa a la segona planta inferior vint céntims, però si vas a la planta dels llibres, al fons a mà dreta, hi ha un lavabo gratuït, o no, o tot és una visió-fixació unilateral i potser vaig pixar a la mateixa pared entre algunes prestatgeries de llibres estrangers?

idiomes

_ es curiós com a la casa del libro pots filtrar la recerca de llibres per varis idiomes, entre d'ells el català, l'euskera, el gallec, l'anglès, el francès, etc... però també, caram!!: el valencià!!, i ja posats m'agradaria preguntar-lis: que ho fa que no apunten també, (ja que hi ha el castellà o espanyol): l'argentí, el peruà, el bolivià, el mexicà...?, seria l'equivalent a tanta tonteria envers el català/valencià que encara es troba per aquests mons
_ l'estrany es que en una casa de llibres, i mai tan ben dit, es pot fer aquestes definicions o distincions tan poc series, tot i que és pot fer si és fes per tothom igual, si és que es vol agradar a determinades zones geogràfiques de parla_ tot i la veritat de les evidents diferències entre la parla a les zones geogràfiques, és ben sabut al que s'anomena científicament català al que es parla al principat, valència, illes balears, rosselló francès, franja d'aragó, etc ...
_ si més no quan es fa distinció entre d'altres idiomes, doncs en aquest cas caldria apuntar també francès i quebequès, o també: anglès, australià, "estatunidenc", etc ... o tot s'explica com un altre menyspreu per aquest nostre idioma català tan sovint i interessadament dividit per interessos polítics, o senzillament mostra un altre passeig per la incultura o la plana i plena estupidesa...

intervals

_ seria bo que dins d'uns anys pogués tindre catalogada en foto tota la meva obra, m'agradaria, però la feina no sembla fàcil, primera per extensa i segona diga-li murphy o buñuel, la qüestió estranya és que a darrera hora sempre!! hi ha un problema que ho retarda tot... i vaig naìxer l'any de viridiana però la primera que en va sorprendre i potser ser conscient d'algunes coses llargues ara d'explicar va ser l'angel exterminador...
_ tinc la bona o dolenta costum de ser persistent, això farà que algun dia ho tingui acabat_ no és vital, però m'agradaria, ara totes les prestatgeries les cremaria i saber que ho tinc més o menys ben arxivat, fotografiat i ben penjat per internet o bé m'animaria a cremar-ho de debò o bé a salvar-ho per sempre més... no sé, no sé_ l'instint o el canibalisme no em permet de moment decidir quelcom!
_ tot ha estat, i és, el resultat de l'acumulació però alhora de la necessitat de la "multicreació"... una necessitat vital, immensa, imparable per crear, procrear diferents estats plàstics, on evitar el màxim possible la repetició de models i resultats, potser no sempre aconseguit, però com a mínim amb la responsabilitat i resultat suficient per no esgotar temps, freqüències, mon sencers de consciència d'un tot inabastable que també en l'art existeix, inclús diré que és la seva verdadera llavor i sentit d'origen, on un resultat final és impossible, només avançar sabent que una infinitat de mons estan a l'abast_ caldria llegir a jane roberts o a michio kaku (o als dos i més...)?
_ per si fos poc no solament tinc ara dos blocs, ja ni ha un altre que és consolida i un a punt de nàixer ja dissenyat... i no serà l'últim
!?

ulls

_ m'agraden molt algunes de les pintures de picabia, sobretot les que barrejava de pròpia collita amb la seva visió particular de les pintures de l'art romànic del pirineu,, o objectiva doncs les va visitar personalment quan va estar a bcn_ especialment les figures on una bona quantitat d'ulls s'enfilaven per les fesomies d'homes i animals_ jo encara, en la meva obra i de tant en tant, també em suren per algun motiu estrany, especialment a llapis...
_també una obra seva, portrait de femme aux allumetes, i que estava també present per a mi el passat dissabte, feta amb collage: amb alguns mistos, monedes i els ulls, em sembla, amb pinces pels cabells de dona_ em recorda una obra meva, dins la seria mozart del 91, on jo enganxava però trocets de fusta i els tons i motiu eran bastant diferents, però sempre m'ha recordat i relacionat, no sé ben bé per a què, amb aquest pintura d'en picabia, però és un honor i és gratis!
_ i admiro molt l'art romànic, tant el que he vist personalment per zones del pirineu, com tot el "traspassat" el mnac de bcn_ m'agradaria conèixer especialment al pintor de taüll, és senzillament, la seva, una obra de gran magnetisme i a l'alçada de qualsevol geni de l'història
_ voldria pintar més i volar per conèixer les rodalies del temps parat dels genis que ja no hi son
_ i no m'arriba el llibre d'en hernàndez pijuan que vaig demanar_ si sembla arribar però el seu alè de pintura i tabac, de sabor a l'eterna essència de traspuar el paisatge, a la pròpia terra o materia per trobar la ment perduda, o dubtosa sempre: per avançar?
_ felicito els de sofcatalà pel seu 10 aniversari: han fet i fan una gran tasca per el català a l'informàtica, i ho celebren el proper dia 3, segons aquesta adreça_ per molts anys més !!

dadaismes

_ ahir tornava per segona vegada, doncs avui acabava l'expo man ray, picabia i duchamp, al mnac especialment per veure el que en vaig deixar de la 1ª sala i tota la segona, aquesta més petita mostrava al final una pel·licula dadaista i que ja estava començada i no vaig esperar als títols de crèdit finals, si és que havien i no sé perquè, la sensació era de quasi eufòria, bon humor, genialitat, realment eran bons, llibertins, trencadors, agoserats, intel·ligents, transgressors: es tractava d'una persecució d'un taüt que s'escapa amb el seu carro i cavall (o camell), tot delirant, ràpid, difícil de fer pels propis mitjans de l'època_ em va agradar molt l'escena on els convidats, un cop iniciada la marxa fúnebre, comencen a saltar a cambra lenta_ especial sensació per ami d'haver-ho vist o somniat, d'haver-hi estat?
_ compro el catàleg, miro -no admiro- la cúpula central del mnac i m'entorno cap a casa amb la seguretat d'have r vist/sentit/presenciat una mostra única, amb màxima informació i aportació d'obra, tècniques, documents, estratègies i propòsits de tres dels més importants dadaistes, no els únics, potser sí els millors... sensació també de saber-se poc compresos tot i figurar ara en totes les enciclopèdies_ sensació d'haver contactat tímidament amb aquelles nostres tertúlies a el progrés, las expos a el setze i l'entorn creat, el desenvolupament de l'aürt, la pràctica diària i essència d'aquells anys que no tornaran però que quelcom ens va quedar dins la ment o en el cor, també en els collons, però això és una altre història, o no... i no és nostàlgia, és només aquest tonto pas del temps... bé, sí: és nostàlgia !!
_ a la tarda torno a bcn i compro, entre d'altres secrets, un d'en boris vian: el otoño en pekín, i no sé encara per a qué, però el tinc ara a les mans, he llegit trepàgines i l'estimo molt, crec quer serà molt bó... recordar a vian em fa recordar converses amb david sobre l'escriptor_ boris va morir jove i jo només recordo haver llegi el seu: escupiré sobre vuestra tumba_ m'acabo de fer la proposta que abans del proper estiu hauré llegit tota la seva obra_ perquè? no ho sé, no fa cap falta saber-ho, només fer-ho...
_ ting ganes d'escupir sobre tot aquest nostre món que s'esquince per moments_ el dadaista se'm van adelantar i era d'esperar que tot continués seguint algun camí més creatiu i sincer, però la decadència ha estat total, no hi ha res a fer...
_ aquest blog està poc corregit, és un toll de paraules i dibuixos amb poc poliment, peró >>>>m'interessa com a mena de rauxa d'apunts, de comunicació pervertida, de ràpida consumició com a punt de partida per a quelcom no del tot previst, alhora res no ho sé ben bé, però és així, o simplement: és...
_ hi ha d'altres mons i estan tots per ací dissimulant o disfressats?
_ perquè el sr. servat s'assembla tant, o m'ho sembla a mi, de cara, amb en krishnamurti?
_ perqué no declarem a man ray com el millor fotògraf de l'història?
_ perquè = perquè?

orelles

_ em sap molt greu l'absència d'ahir, per sempre, d'en richard wright_ encara l'importància de gilmour a la guitarra, el genial waters en tot i massa alhora -ofega, però és molt bo!!- i la percussió d'en mason, per no dir la presència omnipresent -ara també absència- del gran barret, sense wright els fluids roses no assolirien la cota altíssima de gran música, de gran poesia i ornamentació que sortia del fons d'aquestes ànimes absolutament creatives i fàbrica de somnis i sensacions...

_ necessito tornar a velles (i belles) essències, mig entretingudes per passadissos d'amors, morts i mots dubtosos_ allunyaments innecessaris, accions a distància de fills de puta que només fan que tocar els ous, però no els podran esclafar: els ous de la creació i de la llibertat, de la continuïtat del desig de crear, de ser i fer quelcom, encara que algú no li agradi aquest puta paraula: creació... jo la reinvindico, ara i ací: CREACIÓ, !!
_ el demés és merda !!
_ noto els pinzells entrant per l'orella i sortint pels ulls !!
_ fins sempre, richard...

nàusees

_ directa, intel·lectual, lliure, feminista, anarquista, conscient, compromesa... nancy spero, al macba, en una llarga nit d'agost, tots quatre enmig de la nit, la llum feixuga, la humitat, calor i suors de tots els habitants de la negror de l'antic barri xino de la barna post-olímpica... molt intensos els treballs envers artaud, forts i necessaris, antològics...
_ artaud trobant paraules, escenaris, pèlecs i dibuixos entre la necessària follia, entre la nàusea i la sang bruta, els ulls fora de lloc, sempre m'ha fet impressió la figura i l'obra d'antonin, i encara em fa por entrar massa dins les entreparaules dels seus textos i poesia, doncs allà hi ha quelcom, potser el mateix que jo faig o penso, o semblant i em fa por o alegria en alguna nit d'estiu possible, ofegable...
_ ha estat, és, un estiu d'intensitats variables, però a la fi intensitats que ajuden a pujar amb menys boires el camí d'escales de pedra o de fang, segons el dia o la nit...
_ comunicació, inversemblances, nocions, premonicions, contactes amb la plàstica visible que es torna quan vol invisible
_ és la nit de l'inconscient i del conscient
_ és l'amor al clar i l'obscur
_ nàusees

freqüències

_ potser recordant el primer dibuix, potser amb un llapis mossegat en un paper d'envolicar xocolata, sabria d'aquella primera sensació de trovar-se amb una altre modalitat de freqüència, diferent per primer cop a la del instint estrany de protecció que minvava al desitjar la mirada i el joc que ho envoltava tot...
_ segurament dibuixava ensumant la fusta, el terra de rajola roja gastada, el vidre, la llum, la roba i l'escletja de claror de tarda de sol o vent, de groc nàpols si sortia aleshores a veure cels i terres,
ensumant també l'aigua i la llet, i aquella olor de les mans entre pols de fang, motxo, flors, esperança i foc...
_ el primer dibuix, el primer toc d'un paper com argent blanc, i el plàstic, la fusta, el vidre, la pilota, el cel i els núvols, i la foscor...
_ i ells dos, procurant protecció o il·lusió , o joc o alterar freqüències... per un temps curt que s'ha fet i mostrat etern...