moments

_ escolto després de molt de temps even in the quietest moments dels supertramp, ara que aquest dies ha estat per catarland (!?) el roger hodgson_ aprofito per dedicar el dibu d'avui a copsdebec, mira per on!!_ deuria ser pel 76 que vaig portar, sense saber quasi res d'ells, l'àlbum (LP!!!) crime of the century, comprat a andorra junt amb altres a molt bon preu, com sempre.. en jordi, toni, javi, mercé, núria... varem ballar una música quasi desconeguda aleshores pels nostres conreus, blocs , autopistes, ponts i rius... mira per on!!

_ caldria veure, urgent!!!, els dibuixos de la nancy spero, al macba, tot i que em molesta el títol de dissidències, que deu ser correcta, correctíssim!!, però entre dissidències, no-llocs, alteracions i d'altres paraules màgiques del món de l'art i l'intel·lectualitat actual, m'altero i em faig dissident per qualsevol no-lloc i/o lloc del món mundial (altre parauleta...!!!)
_ vamoooooooooooooooooooooooooooooooos !
_ hi ha moments quiets?
_ hi ha moments que engegaria...
_ hi ha...?

nits

_ acostumar-se a no ser fullola o simplement foll, quan no caldria, és una feina adient pels que somnien fluix
_ en quin moment va ser necessari clavar el llapis a l'interior del cervell?
_ perquè no beure de nou tinta xinesa, a les onze, cada jorn després de sopar?
_ sabré emmagatzemar amb paper la congel.lació eterna de les paraules i els estupefaents a la sorra de la nit?
_ acostumar-me a ser fullola o també foll amb el llapis al cervell, amb la tinta xinesa a la sorra de la nit, després de sopar...

cucs

... el somni estrany on el tren anava per la via estreta on milions de cucs i després rates i després dos potes grandioses de pollastre negre s'atansaven cap el propi vagó i arribava al moll on terra gris i herbes i matolls enfilaven algun ball còsmic... i la tenda on una mostra d'artesania i llum veig d'espelmes o de gas espera ulls i mans, i la mare o professora parlava amb el noi que escoltava o no...
on som i on estem?
la feina estúpida de cosir propòsits, propostes, breus definicions d'un món caducat i pervers, ple de cucs...
som una espècie de sac de por i pols de pebre a dins de culs podrits de rics
i els arbres semblen morts
el somni és estrany però la llum és la de sempre, si més no la provable i la desitjada
o l'alba, entre sol, lluna i llàgrima, plora al saber de les teles arxivades al buit, al res, a l'infinit oblid
i la serp escolta encara la cançó dels pinzells secs
m'estimo el qué, no el quan, i sembla (és) tard...

incapacitats

_ jo no sé perquè publicitar periodísticament als sabis del G8: tenen els sants collons de dir la gran mentida -entre dotzenes d'altres que han dit, diuen i diran- de que, per exemple, reduiran les emissions de CO2 a la nostre desgraciada atmosfera pel 2050... però quin cinisme els cabrons.. fe-ho ara, hòsties!!! i envers als països necessitats. deixe-vos ja de tanta demagògia si només us interessen pels vostre sagrats interessos, tot el demés és demagògia: si vole-ho donar-lis aliments fe-ho ara, no quan ja estiguin morts de fam i de les vostres propostes rapinyaires...!!
_ quanta falsedat: igual que els del manifiesto per la defensa del castellà, (quina "pandilla": confonen la llibertat d'expressió amb la demagògia...), tanta hipocresia i mentides fredes o calentes però ben dissenyades per aconseguir rendiments personals i polítics
_ i la política i els polítics? de puta pena, també el socialistes i els d'esquerres, tot i el progressisme o valentia que han portat a terme en algunes qüestions socials de tant en tant han d'agenollar-se a la tonteria i "correcció" generals, que al final només es simple i plana por... a l'esglèsia, a els que pensen lliurement i sense por (pocs), a les properes -tot i ser llunyanes- eleccions, curioses eleccions que legitimen a quatre paios perquè representin al poble i encara que siguin pocs els lladres, la majoria escenifica una gran farsa per solidificar l'avorriment, la injustícia i que perduri la indiferència de la gent per seguir regnant com a classe que insulta, dia darrera dia, a la pròpia intel·ligència humana: es comença martiritzant a una pobre llengua (i perquè encara no els permeten més...) i al propi aire que respirem i acabem fent discursos de sopar per idiotes, siguin a les seus itinerants del G8, al Congreso o a qualsevol parlament "legitim", només faltaria...
_ caldria recordar -ara que hi penso- i enmancar a totes les escoles, empreses i espais on pot encara conservar-se alguna raó l'article d'en javier marias del passat diumenge a eps
_ ens tracten com a imbècils els propis polítics imbècils que hem votat democràticament per continuar imbècils -tots plegats- tota la puta vida !!

solvències

_ fa pocs dies visitava l'última expo d'en joan-pere viladecans al palau moja de bcn i la sensació de haver apreciat una sabiduria i sensibilitat extrema encara no m'ha marxat i espero, crec segur, que no ho farà mai... viladecans és ara el millor pintor català viu...

_ vaig estar molta estona, amb genís, observant cada una de les seves obres... i no és normal en mi, últimament tanta devoció, però cal reconèixer la maduresa i solvència creativa d'en joan-pere: IMMENSES...
_ tinc però la sensació (extranya?) de que a més d'un especial resum com a experiència molt personal, també deixa un traç o un regust a presència tràgica i testament_ és, repeteixo; una sensació...
_ encara em falta la sala 2 (entremig em vaig perdre contemplant l'obra del mestre de taüll entre d'altres joies de la corona(?)... -tornaré un altre dia per acabar la feina-)però ja he vist la meitat de l'obra dels dadaistes que ens han portat al mnac:
_ manies de personalitzar només a man ray, picabia i duchamp, però falta tristan tzara i la resta_ tot i que va ser un moviment molt especial és, per a mi, de vital importància per l'evolució de quasi tot l'art de vanguardia del passat segle i fins ara mateix la seva influència i fortuna es desplega per a la gran majoria de propostes "instal·lables" i conceptuals d'avui mateix_ encara no ens hem desempallegat, ni falta que fa segurament, d'ells quan poc es mira d'encaixar la innegable, extensa i veritable imprompta que sura per arreu de l'art actual
_ gran deute envers el dadaisme doncs, camuflat o no, però ben viu i això si: massa edulcorat ara...
_ desitjaria que és revisés el moviment en tota la seva totalitat_ de mitjans, com aquest que ens arriva ara al mnac ni han arreu de culturburg i hi manquen masses noms i sobren masses propostes per construir obres efímeres de tots ells i caldria, especialment, ressaltar en extrem la seva gran influència al surrealisme i resta de moviments i tècniques com: op art, pop art, fotografia de vanguardia, collage, grattage, performans, conceptualisme, recerques amb les noves tecnologies (primeres experimentacions amb el cinema i la fotografia...) objectes trobats o inicialment no convencionals per fer una nova escultura, dibuix, pintura...; també origen de la bauhaus i d'altres, canvi radical en fer i divulgar la poesia, i dissenys, teories i pràctica i orígens del teatre de l'absurd, existencialisme, situacionisme i en essència l'anarquisme posat al servei de la creació, pura i dura: com hauria d'ésser i no és...
_ he estat a punt d'agafar el supositori d'en nouvell i posar-lo a l'inrevés un cop firmat com a r.mutt i datar-lo: 1917-2008.
_ un altre dia...