Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rai escalé. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rai escalé. Mostrar tots els missatges

liquats

0 comentaris
_ ah!
aquest matí quan esmorçava un troç i traç de pa amb buti negre i estrella -entre espais de basarda esmorteïda pels sotracs financers d'una massa suficientment grossa o ample per obligar, segons com i/o quan, vomitar a estones o baixar de recules i amb les mans alçades (com titulava pedrolo, fa temps), al arribar al mig del cultura|s de la vanguardia, observo, amb sorpresa i goig, algunes de les obres d'en rai escalé que ahir mirava i admirava per la seva web i fa dos dies comentava jo aquí un post, i:
_ m'alegro molt perquè és un gran artista i té una gran obra_ amb un cantó especial, obert però obscur i... especial, obscur i obert...
_ ah!
_ apunto una artista nord-americana, descoberta fa poc des de camins paral·lels, liquats o laminats londinencs, i m'agrada molt: julia schwartz...


sincronos

0 comentaris
_ es curiós (molt més curiós, diria...) que ahir pensava amb la propera mostra swab, concretament si començava el proper dia 15 o la propera setmana i que la primera de l'any passat em va agradar molt o com a mínim sorprendrem i refrescar molt, molt..._ amb algun desencís (molt íntim però i alhora agradable -masoquisme de la casa...-)_ també que ni en G ni jo varem gosar a deixar cap anunci-postal de la meva web, ni tan sols parlar amb cap galerista (tot i l'apropament curiós d'alguna, com una noia d'una galeria nord-americana, però es devia pensar que era un possible comprador, i tot i el seu bon castellà no vaig aprofitar per dir-li que també era un puto pintor i que potser voldria quelcom d'atenció o que anava carregat de gelosies immenses, o etc...) però tot això forma part del meu tarannà, no solament inconformista i/o anti-stablishment (qué maco aquest nom...!) sinó que també i més concretament: d'autèntic gilipollas que no pensa en difusió de la seva puta obra sinó en seguir pintant: només pintar i acumular obra fins el sostres de mil cases, edificis, castells i cervells varis...
_ en fi, la qüestió és: que pensant amb tot aquest desgavell personal i proper esdeveniment d'art barceloní in and on, fassion and young, cool i cul, etc... va i m'escriu el meu admirat (com pocs, tinc que reconèixer, i alguns amics en son testimoni dels pocs artistes de bcn que m'agraden i que potser he tinc afinitat(s) d'estil i/o intenció que és: en rai escalé i que ara exposa (recomanable: jo hi aniré el proper dijous...) a la iguapopgallery_ em comenta un post d'addiccions del passat 5-4 envers el pintor, admirat però en escés avorrit i amanerat fins no sé quin extrem!!- antoñito lópez i la seva peli amb l'erice del membrillo
_ coincidim en el pronòstic i conclusió i aprofito doncs, de nou, per re-anunciar la seva expo_ fa temps que conec l'obra i l'enllaço en els meus links del costat dret... m'agrada la coincidència amb la meva obra a que de tant en tant el collage es fa molt protagonista, com una primera pell per distorsionar una nova realitat més ambigua, estranya, nova o tangencial quan no també multirreal , transformant un tot nou o potser només desitjant una lectura com angoixa esquinçada, modificada i acaronant alhora una nova raó o un nou monstre...
vero?
_ també acabo amb tot plegat com una (gran) "coincidència" (diem estranya o recurrent sincronicitat?) amb d'altres -i mateixes- coses/fets:
swab, trobada entre un quadre i els seus (possibles reals a l'instant (i posteriors trobades a d'altres llocs de mostres d'art...), de maig a maig, d'abril a abril, de carrer comerç de fa vint anys al d'ara, de benet a iguapop al mateix lloc o al costat, de ninos i nines a collages que es transformen amb paral·lelismes, de formes, colors i calors que es modifiquen, lliguen, alteren, conserven, perllonguen, escapen, reiteren, entren i surten...
vero?


abstraccions

0 comentaris
_ on és l'abstracció?_ fora dels "clàssics" no hi ha casi bé cap tipus d'abstracció en el nostre entorn plàstic més immediat o actual... és estrany, però és així_ aquest dies escrivia envers a un cert infantilisme ninotaire que s'impregna per arreu -m'he incloc jo, en segons quines obres-, alhora que es barreja amb l'estil anomenat bad painting, on la lletjor és fa propòsit i religió... i on un dels extrems s'acosten a les plàstiques fílmiques i gràfiques d'un lynch, per exemple, i d'altres extrems a paranoies freudianes de cinquena categoria_ sigui com sigui tot crea un corpus on hi perduren treballs molt interessants, però repeteixo: on és l'abstracció actual_ en algunes de les meves obres més o menys seriades o compartimentades en mostres mensuals a la meva web, quasi de forma inconscient, comprovo a posteriori la presència d'alguna obra abstracta (per a mi ben bé no ho son, però el resultat sí...)_ el collage sovint ajuda al propòsit amagat i al mateix temps endinsa la proposta inicial cap a sorolls més intensos i desconeguts: de fet hauria de ser aquesta l'ànima de tota obra creativa...
_ ahir anomenava el blog de sonia com a exemple de obra recent d'artistes i/o il·lustradors que treballen també a la red, amb una força presencia de la figuració a dalt definida, però un dels meus favorits segueix sent: rai escalé, tot i que ens acostem bastant en la pràctica, tenim (espero) essències i objectius diferents, si és que en art és pot dir així...
_ però, de veritat, on és avui l'abstracció?
_de fet estem -estic- molt immersos amb la figuració, estem literalment coberts de figuració, imatges i figures -quietes o en moviment- per arreu, des de alaska fins a la xina, cap a la dreta_ i tot , forma i color, es barreja en espirals de temptació, perversió i potser de claustrofòbia infinita....
_ una abstracció com la d'en rothko, ens ajudaria a saltar-nos la paranoia continua que ens sotmet la ment, las ments?
_ buscaré quelcom, no pot ser que ens ho haguem carregat del tot_ o sí.