Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Barbagelata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Barbagelata. Mostrar tots els missatges

lliutadors

0 comentaris
_ m'escriu juan barbagelata des de les amèriques i m'apunto una revista feta per creadors independents del seu entorn, en format pdf, i d'una gran categòria per demostrar que no cal ser consagrat, reconsagrat o ben sistemetitzat (de sistema) per donar-se a conèixer productes creatius de gran i primer nivell
fora dels "circuits" oficials, arreu del món, hi ha uns nius creatius que no necessiten, a priori, de cap benefici ni de cap enlluernament de la massa elitista, que des de fa més d'un segle, s'han volgut emportar tots els mèrits de la difusió i suport de l'art contemporani, i així ens va: han capitalitzat una culturburg només per omplir les pàgines dels catàlegs de las organitzacions que tots paguem o si més no d'una elit enrocada en si mateixa i que només obre la porta per anar vomitant de tant en tant...
estem creant des de zero i per començar i acabar, potser només, en el propi zero, però el gust i plaer de no dependre de ningú no es canvia per a res ni per a ningú (a la curta o a la llarga es modifiquen comportaments envers això, perquè som humans, però coneixo gent -poca- que a pesar dels "èxits" i les "fames" efímeres o no, segueixen conservant una essència per haver sortit del zero i no deixar pujar-se massa els fums corresponents que pot implicar una canvi d'estatus...)
cada artista ha de saber moure's pels mons de la honestedat o dels inferns de la fama, on també pot implicar-se en un aterratge a la mediocritat o el servilisme estilístic i/o conceptual més absurd, com avui, cada dia, s'observen en breus atencions a publicacions, galeries i tota fundació "que se menea"... es clar: segurament forma part de l'esdevenir de l'essència humana i de les filosofies estètiques corresponents que no tindrien pàgines si abans no tapaven els seus papers podrits...
disfrutem doncs de l'art lliure, com els d'aquest companys lliutadors de paraná, entre ríos (argentina): bello y sublime, nº2
i que no decaigui ni decreixi res_ apostem-hi amb els estris ben afilats i ben apunt per continuar enmig dels camins enfangats...

autenticitats

0 comentaris
_ hi ha artistes en el sentit més ampli de la paraula com l'àngel jové, i alhora en el sentit que no té res a veure amb el que s'anomena normalment (si és que hi ha alguna normalitat vigent encara) artista_ vaig comprar fa poc un llibre/catàleg de la seva expo a girona titulada cristòfol pavese 1908-2008, relacionant/homenatjant tan al escultor català com al poeta italià... una feina esplèndida, en dibuix i escultura, que al seu moment no vaig poder veure i ara em conformo a seguir pels papers del llibre:
_ dibuixos a llapis amb un ressò de les fotografies inspiradores d'una postguerra terrible_ llapis de rastres d'un temps que es resisteix a l'oblid (tots els dibuixos tenen anotacions/comentaris/segells de tampons de lletres i signes d'un temps transportat...)_ conec poc l'obra plàstica de jové, crec que és el mateix que fa d'actor al film bilbao de bigas luna_ és home polifacètic, absort en el seu món de creació pura i tangencial, vital, col·lateral, visceral, d'esquena a tota moda/mercantilisme vigent.
_ m'hi trobo a gust i no allunyat en forma i continguts, en processos de creació que m'acosten a aquest món íntim, independent, colpidor i de revolució alhora_ també amb l'obra cinematogràfica i especialment la plàstica -poc coneguda- de bigas luna, ja que l'anomenava de pas...
_ com l'obra de juan barbagaleta, no recent ja que és de 2005, però és una serie que ha penjat i recomano de visitar al seu blog_ artista conscient de les injustícies i absurditats d'aquest nostre món tan ple de desigualtats i lluny d'una fàcil i prompta solució o solidaritat verdadera_ en la serie karma mostra el seu món interior entre la plasticitat i força creadora dels seus collages/imatges de fascinant força i treball, una màquina d'imaginació desbordant...
_ cal més gent autèntica com ells
_ però on son?



Vueltas

0 comentaris
Damos vueltas como peonza entre la piel de un mundo plausible, quizá también mal llamado cibernético, casi todo es-parece llamarse cibernético, aunque ya se usan otros sinónimos igual de confusos, tronados, fofos o idos... Dando vueltas me encuentro, pues, (antes anuncio-visto en ciberpaís -hace años decían de mi juguete también en la misma zona paginal-, son amables ellos, y parececn percatarse de cosas de arte bueno-bueno, cuando menos autèntico: Término difícil pero plausible-plausible...) Dando vueltas, digo, me encontré a la buena-fresca-derretidamente concisa pintura de Blanca Haddad... Es altamente difícil-muy-difícil encontrarse por la red esta tan buenos pigmentos fuertes y armonizados, con la mala ostia suficiente, con autenticidad y libertad entre tanto ladrón de luces oscuras (!) de hoy y ayer. No abunda sinceridad en los territorios apoltronados de tanto genio con gafas de pasta gruesa >> estoy hartito de ver monadas y juguetes de cartón de empanadas de materiales mentales vacíos, cuando no obsoletos, sosos, amañados... Blanca es libre en arte, en su arte se siente libre y lo demuestra con valor, con el valor de pinceles abiertos y los pigmentos salvajes que engendran emoción, ilusión y aperturas de trazos con el miedo necesario, imposible de ocultar en la pintura sincera, grande, permanente para corazones inquietos, no empaquetados con edulcorantes de la Nada...
Sigo-sigue dando vueltas, y es placer comprobarlo siempre, Luís Pita con su incomesurable saber y sabor de libertad, y sus fotos y pinturas que castigan a algún ojo rojo... Castiga además cerebritos cocreando una genialidad dadà, imprescindible, necesaria, con riesgo (?)...
Me gustan, me siguen gustando, también las fotos de Mara Catalán, y de Barbagelata y Bórquez, que se entretienen con Eldígoras, entre una maleza extraña de mundos paralelos que se abrazan y hieren un poco nuestra cotidianidad mezquina o pulcra de polvos y lodos, de razones por corromper, arruinar, morder, destruir de una puta vez. Se abalanza un santiamén de arañas para una pintura roja-roja. Y menta debajo de una lengua (húmeda).