Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antonio lópez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antonio lópez. Mostrar tots els missatges

sincronos

0 comentaris
_ es curiós (molt més curiós, diria...) que ahir pensava amb la propera mostra swab, concretament si començava el proper dia 15 o la propera setmana i que la primera de l'any passat em va agradar molt o com a mínim sorprendrem i refrescar molt, molt..._ amb algun desencís (molt íntim però i alhora agradable -masoquisme de la casa...-)_ també que ni en G ni jo varem gosar a deixar cap anunci-postal de la meva web, ni tan sols parlar amb cap galerista (tot i l'apropament curiós d'alguna, com una noia d'una galeria nord-americana, però es devia pensar que era un possible comprador, i tot i el seu bon castellà no vaig aprofitar per dir-li que també era un puto pintor i que potser voldria quelcom d'atenció o que anava carregat de gelosies immenses, o etc...) però tot això forma part del meu tarannà, no solament inconformista i/o anti-stablishment (qué maco aquest nom...!) sinó que també i més concretament: d'autèntic gilipollas que no pensa en difusió de la seva puta obra sinó en seguir pintant: només pintar i acumular obra fins el sostres de mil cases, edificis, castells i cervells varis...
_ en fi, la qüestió és: que pensant amb tot aquest desgavell personal i proper esdeveniment d'art barceloní in and on, fassion and young, cool i cul, etc... va i m'escriu el meu admirat (com pocs, tinc que reconèixer, i alguns amics en son testimoni dels pocs artistes de bcn que m'agraden i que potser he tinc afinitat(s) d'estil i/o intenció que és: en rai escalé i que ara exposa (recomanable: jo hi aniré el proper dijous...) a la iguapopgallery_ em comenta un post d'addiccions del passat 5-4 envers el pintor, admirat però en escés avorrit i amanerat fins no sé quin extrem!!- antoñito lópez i la seva peli amb l'erice del membrillo
_ coincidim en el pronòstic i conclusió i aprofito doncs, de nou, per re-anunciar la seva expo_ fa temps que conec l'obra i l'enllaço en els meus links del costat dret... m'agrada la coincidència amb la meva obra a que de tant en tant el collage es fa molt protagonista, com una primera pell per distorsionar una nova realitat més ambigua, estranya, nova o tangencial quan no també multirreal , transformant un tot nou o potser només desitjant una lectura com angoixa esquinçada, modificada i acaronant alhora una nova raó o un nou monstre...
vero?
_ també acabo amb tot plegat com una (gran) "coincidència" (diem estranya o recurrent sincronicitat?) amb d'altres -i mateixes- coses/fets:
swab, trobada entre un quadre i els seus (possibles reals a l'instant (i posteriors trobades a d'altres llocs de mostres d'art...), de maig a maig, d'abril a abril, de carrer comerç de fa vint anys al d'ara, de benet a iguapop al mateix lloc o al costat, de ninos i nines a collages que es transformen amb paral·lelismes, de formes, colors i calors que es modifiquen, lliguen, alteren, conserven, perllonguen, escapen, reiteren, entren i surten...
vero?


codonys

2 comentaris
_ fa pocs dies llegia a el país una entrevista amb el gran pintor figuratiu antonio lópez, entre unes fotos on es veia treballant una gran escultura de la cara, em sembla, de la seva neta... tot típicament lopezià, tant les opinions com el seu treball meticulós, lent, repetitiu, somnolent, esmorteït sinó fos perquè està en una xarxa especial de creació pura (i dura)
_ però el que em cansa d'ell, com d'altres pintors de l'estil, és la seva capacitat d'avorrir_ ja ho va fer, millor dit ho van fer, amb víctor erice a la peli el sol del mebrillo_ d'acord molta sensibilitat, constància i paciència, també pels espectadors_ igual que els seus quadres -que de fet he admirat sempre- l'avorriment sublima-impregna tot_ perquè la filigrana no esborra el tedi_ m'agrada la tècnica però especialment amb lópez un fil de lucidesa única en el moment de crear_ és el més difícil pels que pintem i alhora ha de sorgir de forma espontània, sinó no hauria de valdre_ hi han quadres que de fet no son vàlids per això: la seva manca de connexió per fer-los amb una sinceritat més profunda del ésser que crea, i de fet el que fa de veritat l'obra: l'autèntic jo_ els autèntics creadors -tot i que la majoria no ho son del tot conscients- tenen com a veritable autor i protagonista intern, extern i etern que treballa, crea, ho encercla tot...
_ lópez supera la tècnica nua que no portaria enlloc perquè s'enganxa al fil de la llum de l'autenticitat, la veritat, la sinceritat, la calidesa del gest, de l'harmonia, d'un món apart necessari, tímid i majestuós alhora que té tota bona obra d'art, però li manca quelcom que tenia el seu estimat velázquez per exemple, li manca vitalitat, energia, inclús més amor i avorreix molt, però molt, com els membrillos...