sincronos

_ es curiós (molt més curiós, diria...) que ahir pensava amb la propera mostra swab, concretament si començava el proper dia 15 o la propera setmana i que la primera de l'any passat em va agradar molt o com a mínim sorprendrem i refrescar molt, molt..._ amb algun desencís (molt íntim però i alhora agradable -masoquisme de la casa...-)_ també que ni en G ni jo varem gosar a deixar cap anunci-postal de la meva web, ni tan sols parlar amb cap galerista (tot i l'apropament curiós d'alguna, com una noia d'una galeria nord-americana, però es devia pensar que era un possible comprador, i tot i el seu bon castellà no vaig aprofitar per dir-li que també era un puto pintor i que potser voldria quelcom d'atenció o que anava carregat de gelosies immenses, o etc...) però tot això forma part del meu tarannà, no solament inconformista i/o anti-stablishment (qué maco aquest nom...!) sinó que també i més concretament: d'autèntic gilipollas que no pensa en difusió de la seva puta obra sinó en seguir pintant: només pintar i acumular obra fins el sostres de mil cases, edificis, castells i cervells varis...
_ en fi, la qüestió és: que pensant amb tot aquest desgavell personal i proper esdeveniment d'art barceloní in and on, fassion and young, cool i cul, etc... va i m'escriu el meu admirat (com pocs, tinc que reconèixer, i alguns amics en son testimoni dels pocs artistes de bcn que m'agraden i que potser he tinc afinitat(s) d'estil i/o intenció que és: en rai escalé i que ara exposa (recomanable: jo hi aniré el proper dijous...) a la iguapopgallery_ em comenta un post d'addiccions del passat 5-4 envers el pintor, admirat però en escés avorrit i amanerat fins no sé quin extrem!!- antoñito lópez i la seva peli amb l'erice del membrillo
_ coincidim en el pronòstic i conclusió i aprofito doncs, de nou, per re-anunciar la seva expo_ fa temps que conec l'obra i l'enllaço en els meus links del costat dret... m'agrada la coincidència amb la meva obra a que de tant en tant el collage es fa molt protagonista, com una primera pell per distorsionar una nova realitat més ambigua, estranya, nova o tangencial quan no també multirreal , transformant un tot nou o potser només desitjant una lectura com angoixa esquinçada, modificada i acaronant alhora una nova raó o un nou monstre...
vero?
_ també acabo amb tot plegat com una (gran) "coincidència" (diem estranya o recurrent sincronicitat?) amb d'altres -i mateixes- coses/fets:
swab, trobada entre un quadre i els seus (possibles reals a l'instant (i posteriors trobades a d'altres llocs de mostres d'art...), de maig a maig, d'abril a abril, de carrer comerç de fa vint anys al d'ara, de benet a iguapop al mateix lloc o al costat, de ninos i nines a collages que es transformen amb paral·lelismes, de formes, colors i calors que es modifiquen, lliguen, alteren, conserven, perllonguen, escapen, reiteren, entren i surten...
vero?

raons

_ ha sortit el nou lookdebook, bona revista gràfica, és el nº 1 però és el segon doncs van fer primer un nº zero_ felicito, de vell nou, iniciatives com aquesta_ vull enviar-hi col.laboració tot i no estar segur de si la meva obra, o part, encaixa doncs constato bastant disseny gràfic o d'aquesta moda dels últims anys -rojo no està exent- on prima un infantilisme aninotat que sovint fa por -i sovint literalment-_ i fotografia, però si fem cas a la iniciativa creativa que hi posen i anuncien alguna relació i podria haver-hi amb els meus pigments i formes_ i com sé que no encaixo en algun lloc si em moc poc, com cargol assegut mirant la terra o els papers_ més val fer quelcom, arriba un moment que només pintar s'acosta a la bogeria eterna si no encallo en algun port i millor que no sigui entre roques de mar tempestuós...
_ bones raons per anar aviat a madrid: 1)= l'arco, com sempre, negoci però moviment necessari d'aquest món de l'art que per ací a bcn sembla que no faci falta i caram! si en fa de falta i molta_ esperarem si fan la segona de swab perquè sinó tot està pansit, molt pansit!!!..., 2)= el thyssen-bornemisza amb una formidable dedicada a modigliani i el seu temps, i 3)= al reina sofia: més de 400 obres molt bones d'en ruíz picasso del museu picasso de paris, atiborrat d'obres d'ell i dels seus descendents com a pagament d'impostos en espècie i no com aquí que cada dia estem més atontats en no fer res envers aquests temes... a més ens foten al borja-villell per acabar-ho d'adobar...

Semillas

He dejado pasar unos días para anotar impresiones sobra la primera Swab. Feria muy interesante, muy importante, muy necesaria, muy valiente, muy de todo, o casi...

Desaría haber participado, pero estoy al margen del mercado normal y del anormal, o sea freelance para consolar conciencia y marginal para consolar la nada...

Siguiendo: Valentía en aportar a Barcelona, y a medio mundo, una muestra “ferial” de arte contemporáneo y del “casi regreso” de la pintura y del dibujo por parte de galerias muy jóvenes e independientes (lo he leído en bastantes sitios pero: ¿independientes de qué o quién?... Misterio). Por otra parte: ¿La pintura y el dibujo se habían ido alguna vez?, o sólo lo parecia o se explicaba interesadamente por los gurús de turno, amigos de los mismo del “no-lugar”...

Sábado tarde, terrible calor, entro con Genís sin pagar, ignorando si había precio y tiket de entrada. Muestras de perfumes que no probe, idem masajes o manicuras o los dos... No ví desde la planta superior las letras del título del certámen ideadas, por entre la disposición de las galeries, por el responsable del diseño de todo en las maravillosas Drassanes. Lugar perfecto salvo por una aparante falta de espacio, todo muy reducido, muy democráticamente repartido eso sí, pero justo, justito para todos... Las sillas-sillones de cartón son buena idea pero yo no me sentaría a gusto o seguro.

Pero lo importante los contenidos: Se aprecia otra vuelta de tuerca sobre las “neuras” de muchos cradores actuales (quizás me incluya aussi, conceptualmente, pero no en todo...) en formas y planteamientos de regreso a la figuración -si es que alguna vez se fue- y especialmente paseos por entre las nubes del comic y del manga en punto y aparte... Aunque existe originalidad nos tropezamos a menudo por espacios abiertos por creadores de la ilustración y diseño gráfico, pero de lleno también a continentes y contenidos de pintura-pintura de Guston, Dokupil, Oehlen joven, Butzer... Se rasca en mundos oníricos, decorativos y sexuales, pero también “lynchianos” para mostar una actividad extraña de animales, muñecos y/o personajes de sueño-pesadilla que remiten al miedo o la muerte presente o sugerida... Poca sociabilidad y política, casi ausencia de crítica, aunque la propia plástica muestra un tipo de desencanto no revolucionario pero algo efectivo para remover alguna conciencia, mediando a una abstracción conceptual a través de la figuración más formal, pero lasciva, inimaginable hace pocos años...

Me gustaron varios (bastantes) de los artistas. Uno especialmente, pero ignoro aún hoy su nombre, que lo estoy buscando, vamos, pues no existe una relación en la web de Swab de los participantes y sus obra; Si las galerias pero es lento, pesado y lástima... ¿Existía-existe catálogo general de todo el evento?, supondría que sí pero me acerqué poco-nada a los lugares privados y menos a los oficiales... Y mira que llevaba un buen montón de postales-reclamo de my web. Pues misterio: Mirando uno de sus cuadros, con dos personajes deformados, casi al instante los observo parecidos en vivo, en los propios pasillos del certamen. Extraña situación, paradoja, casualidad, fascinación, miedo o premonición conocida... Debe ser el precio a pagar por todo lo que conceptúa ahora y para todos los que se cuelan, marginados, frustados, reprimidos o muertos que siguen poblando el mundo de la plástica actual, real, marginal, casual, divergente, ausente, presente o tangencial...

Por lo menos nos hemos desviado un poco del parque de atracciones de la mayoría de manifestaciones artísticas de hoy. Díganse o muestrense en bienales, museos o fundaciones de toda índole y lugar... Para enseñar fascinación o artificios, nos quedamos -me quedo- con lo primero... Y que dure, se ha sembrado un buen punto de partida y con buen abono.