suors

_ hi ha un tipus americà que pintava de meravella i que sempre m'ha sorprès per la precisió tècnica i una voluntat de treball immensa_ hi han i hauran d'altres de semblants per aquest nostre món, però ell és el més famós i més bo, és: norman rockwell
_ els que ens acostem a l'abstracció o expressionisme ens ha costat admetre als realistes o hiperrealistes com ell a ser "autèntics" pintors, però cal ser honest o deixar les coses clares: és una obra fascinant per la tècnica i potser no tan el concepte, però té cops amagats molt interessants, com a esponja de la realitat i circumstàncies de la seva època_ partint d'un concepte plàstic d'un velázquez per exemple fins a arribar a un cert realisme de còmic actual com quelcom de moebius, per exemple, doncs la seva obra de pintura a l'oli servia per il·lustrar a les més importants revistes de la seva època (els tres primers quarts del segle passat, que no és poc...)
_ i es que és inqüestionable la seva precisió tècnica en l'aplicació de la pintura per les textures de qualsevol superfície o líquids, així com la llum i l'estudi-aplicació excel·lent de rostres i tota anatomia i expressió humana i d'animals_ un domini total, vaja...
_ recomano un llibre sobre la seva vida i obra de taschen, bonito i barato -com sempre- amb una bon gruix d'il·lustracions i ben escrit per karal ann marling
_ salvant la evident distància, no he volgut mai desempallegar-me d'aquesta realitat paral·lela als afers quotidians i segurament més experimentals on apuntem més risc entre l'abstracció i expressionisme, com apuntava més a dalt, i la prova és que mantenc les meves dosis de "realitat" entre blancs i negres i la calor d'un aparent o suggestiu realisme_ és un bon punt de partida o si més no una necessitat, segurament també uns cops de bec al icebergs de totes les realitats que envolten la voluntat i la ment...
_ potser tot és una forma de no deixar de pensar del tot amb els cromos que la xocolata primer i els tigretons i bonys després ens acostaven a unes realitats pintades i que més d'un varem intentar emular i desenvolupar per altres camins plens de colors, paraules i suors...
_ i seguim!

pàgines

_ no he comprat cap llibre per st jordi, no acostumo a compra-ne quasi mai en aquesta diada tan maca i tan polla... tampoc (però alguna vegada caig)els llibres super-super vendes a priori (de prior de les ordres monàstiques de les editorials, tan maques elles i tan nostres...), tot és tan maco que no compro en aquesta data tan maca i tan santa ella... uns dies abans sí, com per exemple un que ja porto una trentema de pàgines i és molt recomanable per saber més de la simetria i la seva relació amb la ciència, la plàstica i les mates per exemple i molt més, està encara a totes les llibreries, espero: doncs en breu ho canvien tot als aparadors, i es diu: belleza y verdad (una historia de la simetria) de ian stewart, una meravella saborosa i amplia, amb moltes possibilitats addicionals per descobrir...
_ la puta rosa, sí que la compro quasi sempre... l'anomeno així no despectivament ja que és una flor especial però cal reconèixer que en fem un gra massa, es treuen flors de fins a sota les pedres o de la mar salada, ara que fins l'aigua la veurem de la mar... la puta rosa també, qui sap!
_ també he començat el zoo cuántico de marcus chown: per entendre més sobre la complexitat i senzillesa alhora del nostre univers real (o imaginari...); i també sembla especial, molt especial el més conegut i a dalt de tot de les llistes: el noi del pijama de ratlles de john boyne (de tan en tan ja deia que ensopego a la tentació, o a la esporàdica moda. si crec que el llibre s'ho val, es clar...) Ah! i em deixava l'últim d'en mendoza, divertit, imprescindible i erudit, com sempre...
_ la setmana passada vaig estar a punt de saludar al moebius però l'espera semblava massa llarga i tampoc havia fet el dibuix que m'hagés agradat donar-li, però un altre any serà... el saló em va semblar molt bé, molt complert i ple d'iniciatives i propostes molt vàlides i necessàries, però tanta massa per veure em va saturar, segurament prefereixo la taula, la cadira, el paper, la tinta en un estudi de treball, la difusió -com sempre- és una altre cosa i així ens va als que no estem dins el "negoci"...
_ caldria escriure a la vicky, no ho he fet mai, tot i les ganes, i segurament ho faré algun dia perqué hi han qüestions que s'esveren per entre la memòria, les parpelles, els dits, els guants, els pinzells, les lletres, els ous, les llunes, la ment i els valors ofegats entre mil gats o colls d'artistes morts... i vius.
_ ja veurem...
_ en un glop de sang s'enterren varies cartes de formigues estrangeres i s'acaba un ritual_ o comença?

mirades

_ boníssim el treball de marlango amb automatic_imperfection (tinc una edició especial), val la pena, del millor musicalment parlant per aquests nostres mons de déu, encara que sigui amb anglès quasi tot-tot...
_ traspasso amb la mateixa música i el seu ritme tranquil i enèrgic alhora a les fotos que david cos em deixà publicar en el meu primer blog pensart, farà ja més de tres anys... una pruna i també un estudi del dolor: fotos amb gran contingut i mala llet apreuada enmig de la nit de la son, la por o una mort amagada (dic jo...), d'entre tantes no vistes o poc de la vida abrupta i/o trencadissa, del gran amic, poeta i fotograf, que aprofito públicament per demanar-li que fabriqui constants somnis i sovintegi la difusió creativa, tema gens fàcil i ho sé: son paraules d'un que fluixeja molt aquest fil d'agulla mal endinsat... Cal, però...
_ el mateix david em recomana una expo a la virreina de fotògrafs xinesos, segurament aniré ben aviat, i jo alhora li recomano la d'artistes també xinesos contemporanis a la fundació miró... anava quelcom escèptic però cal reconèixer obres d'una gran originalitat, creativitat i seguretat en unes possibilitats difícils pel risc a copiar en l'art d'arreu avui en dia... Alguns s'han surten prou bé i amb una paciència i tècnica de treball infinita (ah! feines de xinos, es clar...). Em sembla que aviat hi haurà també quelcom d'art xinés d'ara al caixaforum. Fa una mica de por l'excés de proliferació o promoció d'aquesta gen d'aquest formidable país, tan mal portat políticament en contra d'elementals drets humans per la seva classe idiota política_ potser massa art xinés per arreu, ja ho vaig constatar a la biennal de venezia i d'altres però és el risc per voler saber de tot art potser mal anomenat emergent...
_ hi el proper cap de setmana aviam si saludo a en moebius, el gran moebius, al saló del còmic de bcn ?
_ pregunto a més: on són ara, per exemple: druillet, muñoz&sampayo o carlos giménez... Em feu falta !?