rubianes

amb una pintura no tinc prou per dedicar un adéu al millor còmic que ha trepitjat els escenaris de les nostres terres en els darrers anys: rubianes no ens ha deixat, és una broma de les seves...
els seus riures i les seves ganes de fer riure a la gent sempre romandran amb nosaltres, així com un cor solidari i una ment creativa i a la recerca sempre de l'humor, sovint gruixut però altament necessari, efectiu, anarquista i esmolador entre tanta hipocresia i estupidesa general que ens envolta...
ens deixa provissionalment un pallasso autèntic, no com els artificials que inunden la quotidionitat per fer-la més podrible, més manipuladora, feixiste i morta...
fan falta més rubianes, i no n'hi han, no n'hi han...
fins sempre !