àpats

_ escoltant a roger waters i a david gilmour enmig d'un carrer encara mollat per la pluja oblicua d'un hivern massa llarg i antic... les espelmes criden al foc que s'allunya i tampoc escolta a l'única cançó autèntica que brama entre paraules descosides del pagesos que llauren camps erms...
i les campanes i els rosaris caiguts s'esmicolen rivalitzant per engendrar nous colors a les hores mortes de tots els capvespres del món,
dels mons
i
suarem encara més, abans no fem la darrera pinzellada absurda o serena, o ambdues...
sang de març
i llampecs, encara
o
perquè el sopar d'un divendres pot formar part del àpat nat de les esponges que suren entre els milions d'ampolles buides que mai serviran ja per apaivegar les cuisós més íntemes dels pecadors cercans i cercats?