tessitures

_ fa poc javier marías, escriptor i articulista de el país que personalment considero uns dels millors en castellà -quan menys un dels més equanims, sincers i punyents-, descrivia com a les seves visites a museus d'art, passava sense entendre res pels d'art contemporani_ ho feia -ho fa- com una especie de militància, que li agrada, però que ja no troba cap tipus de missatge, explicació o significat... no és l'únic que li deu pasar, ja que es un tema recorrent des de el principi de l'art modern, especialment l'abstracta o el contemporani en general_ m'estranya quelcom que només fes referencia a quadres, doncs si es posés a fer d'observador, i de segur ho deu fer, envers les obrers conceptuals, segurament la suposada manca de missatge seria de segur més gran, tot i que dona un tomb al tema fins arribar a la molèstia que li produeix la visió d'algunes obres al carrer, siguin escultures o accions concretes, fins arribar també als nivells d'idiotesa que demostra el gamberrisme que atenta contra aquestes obres de tant en tant...
_ davant d'aquestes situacions, concretament la primera, només voldria recordar-li al sr marías, i d'altres que es troben sovint en aquestes tessitures, que no defalleixin i que continuïn mirant-observant quadres i art, sigui del tipus que sigui, doncs en qualsevol moment poden tornar a sentir i obrir-se cap el missatge que també tanquen les obres no realistes_ i també m'agradaria dedicar-lis un frase meva que recentment he anotat al quadern negre i que amb alguns retocs potser anotaré al catàleg de la meva pròxima exposició:

el significat d'una obra d'art no està en la pròpia obra, sino en la ment de l'espectador que l'observa...

_ caldria reflexionari més?