connexions

_ pintar significa connectar, mitjançant un fil invisible semblant a una nota musical o a una succesió d'elles, amb un camp aparentment quiet, de silenci i llum, un espai net d'interferències de la vida quotidiana, un espai on es cou un guisat d'informació en forma de paraules, músiques, colors i ritmes aparentment desordenats i que només es poden "pescar" quan el creador recerca quelcom en l'univers immòbil del seu ser interior...
_ és el lloc, o no lloc, on esperem mentre la vista es mossega amb el res i amb el mai devant la tela o la pàgina en blanc corresponent...
- és un món tancat i alhora obert, entre passadissos i paisatges encantats, somniats a la recerca d'un temps perdut que no és gens llunya, més aviat a la vora dels meus abismes, dels nostres coneguts per sentits móns germans, a tocar mateix d'unes mans, orelles o ulls, però tossudament apartats cap a l'inconsciència, la desilusió o desencis de que els somnis només son això: somnis, enlloc d'admetre, de conèixer i reconèixer que allà i formem tota realitat, tota carn i matèria...
_ el temps es fa fonedís, es torna color de fang, però per poc que netejem amb la mirada interior o amb els ulls del cor autèntic, podem trobar-hi l'aire necessàri per aconsseguir la forma, la vibració eterna per fixar en un quadre, una escultura, una joia, una foto, un llibre, una música... l'acumulació de veus o poemes que furtivament robem o pesquem a l'espai etern, com habitació on es guarden els secrets i el misteris del mateix fet de crear...
_ agafem-ho sense por, és l'espai aturat on els elements es freguen amb la nostra realitat, més fexuga però intensament rica gràcies a aquest traspassos mal anomenants d'inspiració, doncs son d'ocupació, instrumentació o d'apropiació de l'eterna riquesa de l'energia infinita...
_ sóc aire...