solcs

_ m'emociono, per fi, amb les pintures d'en joan hernàndez pijuan que esperava, especialment les del període a partir del 85 fins al final mateix_ és un honor haver-lo conegut i gaudir de la seva pintura: PINTURA, amb vermell i majúscules_ la pinzellada valenta que reflexa com ningú el mirall del paisatge nu i del solc on dibuixa l'esperit amb l'altre paisatge interior
_ dos llibres com a companys de viatge curt i car, amb mrw, dos joies descatalogades: el rescate del arte ruso de john mcphee, on explica les peripècies d'un heroi bastant desconegut: norton dodge, que entre els anys 60 i 70, va recorre l'antiga URSS, com a catedràtic nord-americà d'economia soviètica, i va anar recollint una impressionant obra d'artistes russos dissidents amb l'art oficial, i de fet marginats i perseguits_ en poc temps en va acumular més de mil obres i en pocs anys va superar els nou mil_ tot un personatge, digne d'estudi, però com tantes altres situacions: fàcilment oblidats o ignorats?_ he vist algunes de les obres d'aquests russos no massa coneguts, i son d'una excel·lent factoria, rara i molt personal, tot i algunes influències amb l'art d'aleshores o quelcom d'anterior i que es feia pels mons occidentals_ vés a saber com ho havien aconseguit entre tanta trava de tota mena o es tracta d'alguna connexió jungiana o sincronia??
_ l'altre és de georges hugnet, amb títol: la aventura dada i amb pròleg d'en tristan tzara, del qual apunto unes lletres seves que exemplifiquin o arrodonen la meva recent visita a l'antologia de picabia, duchamp i ray, alhora que m'adhereixo al seu concepte dada:

... el desprecio de dada por el modernismo se basaba sobre todo en la idea de relatividad, pues cualquier codificación dogmática no puede llevar más que a un nuevo academicismo_ debido a esto combatía al futurismo, al expresionismo y al cubismo_ al pronunciarse por el movimiento continuo y la espontaneidad, dada que se quería móvil y transformable, prefería desaparecer antes que dar lugar a la creación de nuevos tópicos...

_ i ara que he penso: pixar al fnac de plaça catalunya costa a la segona planta inferior vint céntims, però si vas a la planta dels llibres, al fons a mà dreta, hi ha un lavabo gratuït, o no, o tot és una visió-fixació unilateral i potser vaig pixar a la mateixa pared entre algunes prestatgeries de llibres estrangers?