pàgines

_ no he comprat cap llibre per st jordi, no acostumo a compra-ne quasi mai en aquesta diada tan maca i tan polla... tampoc (però alguna vegada caig)els llibres super-super vendes a priori (de prior de les ordres monàstiques de les editorials, tan maques elles i tan nostres...), tot és tan maco que no compro en aquesta data tan maca i tan santa ella... uns dies abans sí, com per exemple un que ja porto una trentema de pàgines i és molt recomanable per saber més de la simetria i la seva relació amb la ciència, la plàstica i les mates per exemple i molt més, està encara a totes les llibreries, espero: doncs en breu ho canvien tot als aparadors, i es diu: belleza y verdad (una historia de la simetria) de ian stewart, una meravella saborosa i amplia, amb moltes possibilitats addicionals per descobrir...
_ la puta rosa, sí que la compro quasi sempre... l'anomeno així no despectivament ja que és una flor especial però cal reconèixer que en fem un gra massa, es treuen flors de fins a sota les pedres o de la mar salada, ara que fins l'aigua la veurem de la mar... la puta rosa també, qui sap!
_ també he començat el zoo cuántico de marcus chown: per entendre més sobre la complexitat i senzillesa alhora del nostre univers real (o imaginari...); i també sembla especial, molt especial el més conegut i a dalt de tot de les llistes: el noi del pijama de ratlles de john boyne (de tan en tan ja deia que ensopego a la tentació, o a la esporàdica moda. si crec que el llibre s'ho val, es clar...) Ah! i em deixava l'últim d'en mendoza, divertit, imprescindible i erudit, com sempre...
_ la setmana passada vaig estar a punt de saludar al moebius però l'espera semblava massa llarga i tampoc havia fet el dibuix que m'hagés agradat donar-li, però un altre any serà... el saló em va semblar molt bé, molt complert i ple d'iniciatives i propostes molt vàlides i necessàries, però tanta massa per veure em va saturar, segurament prefereixo la taula, la cadira, el paper, la tinta en un estudi de treball, la difusió -com sempre- és una altre cosa i així ens va als que no estem dins el "negoci"...
_ caldria escriure a la vicky, no ho he fet mai, tot i les ganes, i segurament ho faré algun dia perqué hi han qüestions que s'esveren per entre la memòria, les parpelles, els dits, els guants, els pinzells, les lletres, els ous, les llunes, la ment i els valors ofegats entre mil gats o colls d'artistes morts... i vius.
_ ja veurem...
_ en un glop de sang s'enterren varies cartes de formigues estrangeres i s'acaba un ritual_ o comença?