cossos

_ahir visitava, amb genís i arnau, in extremis doncs l'expo clou avui, la temporal un cos sense límits a la fundació miró_ va ser una grata experiència poder gaudir d'obres originals, entre pintures, dibuixos i escultures d'uns dels millors artistes del segle passat i d'aquest, sobre la importància i la persistència del cos humà dins la pròpia pràctica i com a tema primordial de tot l'art passat i present_ per exemple amb obres de: picasso, chagall, matisse, miró, moore, tàpies, giacometti, légér, baselitz, freud, klein, bacon, derain, de stäel, magritte, etc.
_ la persistència del cos però, trencada, per la pròpia dinàmica de les vanguardies i les postvanguardies que des de finals del XIX ja varen raspar l'academicisme per sempre més... Tot i la diferència d'estils, temes i tècniques, entre tots es pot percebre el pas, la consistència i el desig de mostrar una nova realitat a partir de la pròpia plàstica, del propi cos que des de aleshores , durant tot el segle XX , fins ara i amb noves projeccions i plantejaments, mostra al cos unit al pensament , com un únic desig de progrés, al costat de la ciència i la consciència, la nova consciència que en mans i ments d'artistes, com aquests, signifiquin un art suprem per anar més lluny...