calaixos

_ existeix -encara- la necessitat de pintar, com sempre, però on només es crea multirrealitats mitjançant pensaments i sincronocitats especials_ també on el perfum de l'oblid encara no s'ho ha emportat tot...
_ hi ha, com sempre, les dificultats atrapades entre les il·lusions o sota jardins d'amor i foc.
_ la lluita del ego esclata devant la sinceritat o l'autenticitat_ es mira alhora per tots els cantons (espais nous)
_ s'analitza, amb compte suficient i necessària, tots els marges de l'abisme (close to the edge)
_ canviar (netejar) lo vell (renovar)_ arraconem l'antiga i persistent sensació d'acumular, fer per oblidar, potser no de tot, o sí, però fer-ho, fer quelcom...
_ la soletat (no l'aïllament) com a eina_ la recerca d'una novetat implica el risc com a referència principal i moviment, com a gran escletja inicial i fi...
_abandonar dubtes, sobretot els destructius, per construir un cos, el COS... i començar sempre de zero, com si fos el primer dia... saber-ho com a inici del camí de la creativitat, de la plenitud.
_ deixar més sovint les paraules en alguna butxaca i passar a l'acció: dibuixar, per exemple...
_ no deixar cops de bec, suposem-hi un punt de subjetivitat, relativitat, necessitat i distorsió.
_ omplir un nou calaix...