estic a punt de renovar el disseny de tot això o fer-ne un de nou, potser també un nom de blog nou, no sé... ja neguitejo: és cíclic, és temporal, és estacional, és carcamal...m'agrada molt la revista de disseny gràfic gRrr, pel canvi de tipografia del propi títol i en el cas d'aquest últim nº 15, amb una bona colla de portades diferents, molt original tot, amb uns continguts interessants, que en quan a les propostes d'aquesta forma de portades diferents, m'ha recordat el nostre entranyable i llunyà aürt, tot i la gran diferència en el contingut he sentit -constato- una proximitat conceptual en les ganes de transgredir el continent... bé, molt bé !!
estic content pel premi -merescut- atorgat a antoni muntadas, el premi velázquez, és un dels millors (en muntadas)... el vaig conèixer farà ja uns 20 anyets mitjançant un casual a la galeria d'en benet costa, quan la tenia al carrer comerç de Bcn - va ser una conversa en un bar proper molt interessant - tot i que en aquella época creia que ja podíem superar les conceptualitzacions del conceptualisme, i jo dessitjava -no era l'únic, però quasi m'ho semblava- que la pintura tenia que imposar-se de vellnou, com si això fos una guerra - el temps en part m'ha donat la raó en alguna cosa - però que és la raó, si la construïm constantment a la nostre mida i és la que volem que sigui, o sigui que no és... d'en muntadas vaig admirar la instal·lació, em sembla que al pabelló d'espanya- a la biennal de venecia del 2005 - és un dels millors, ja ho he dit abans...
avui m'ha bufetejat l'expo temporal de la fundació miró que he visitat de kiki smith - també en una altre mesura la de l'espai 13 a la mateixa fundació feta per la basca abigail lazkoz - de la kiki em quedo amb tot el sentiment personal i plàstic de l'experiència -per a mi- tocant una realitat paral·lela que sovint anomenem -onírica, poètica o fantàstica-però que és molt més... possiblement és la constatació -una de tantes ja- dins l'art, de que estem -com ella- a la vora de fregar els missatges d'una realitat propera però no tangible físicament a la nostra - si que mitjançant el procés creatiu és manifesta una plàstica i un discurs on la coherència esta a punt de manifestar una realitat que camina de la ma amb ella, amb mi, amb tots...
la profunditat i la confecció en quasi tot blanc i negre de la lazkoz, també dona una mostra de la seva capacitat per captar les veladures d'un temps i un món de arquetips i de somriures d'un més enllà que també està aquí...
valdria la pena a partir de demà acostar-se al macba, on es mostrarà fins a finals d'agost, les últimes adquisicions del seu fons propi i dipòsits importants -pel que sembla, segons escriuen els diaris, en els cada dia menys espais disponibles per la cultura, devant l'atronadora euferia futbolística per culpa del barça (i el que resta si segueix guanyant així-
estic content per aquestes trobades i friso per agafar els pincells i continuar lluitant per fer quelcom d'autèntic, diferent alhora...
avia'm !
de moment a dalt a l'esquerra penjo una pintura sobre paper -meva- al atzar (?) crec que de l'any 07 (?)
estic content pel premi -merescut- atorgat a antoni muntadas, el premi velázquez, és un dels millors (en muntadas)... el vaig conèixer farà ja uns 20 anyets mitjançant un casual a la galeria d'en benet costa, quan la tenia al carrer comerç de Bcn - va ser una conversa en un bar proper molt interessant - tot i que en aquella época creia que ja podíem superar les conceptualitzacions del conceptualisme, i jo dessitjava -no era l'únic, però quasi m'ho semblava- que la pintura tenia que imposar-se de vellnou, com si això fos una guerra - el temps en part m'ha donat la raó en alguna cosa - però que és la raó, si la construïm constantment a la nostre mida i és la que volem que sigui, o sigui que no és... d'en muntadas vaig admirar la instal·lació, em sembla que al pabelló d'espanya- a la biennal de venecia del 2005 - és un dels millors, ja ho he dit abans...
avui m'ha bufetejat l'expo temporal de la fundació miró que he visitat de kiki smith - també en una altre mesura la de l'espai 13 a la mateixa fundació feta per la basca abigail lazkoz - de la kiki em quedo amb tot el sentiment personal i plàstic de l'experiència -per a mi- tocant una realitat paral·lela que sovint anomenem -onírica, poètica o fantàstica-però que és molt més... possiblement és la constatació -una de tantes ja- dins l'art, de que estem -com ella- a la vora de fregar els missatges d'una realitat propera però no tangible físicament a la nostra - si que mitjançant el procés creatiu és manifesta una plàstica i un discurs on la coherència esta a punt de manifestar una realitat que camina de la ma amb ella, amb mi, amb tots...
la profunditat i la confecció en quasi tot blanc i negre de la lazkoz, també dona una mostra de la seva capacitat per captar les veladures d'un temps i un món de arquetips i de somriures d'un més enllà que també està aquí...
valdria la pena a partir de demà acostar-se al macba, on es mostrarà fins a finals d'agost, les últimes adquisicions del seu fons propi i dipòsits importants -pel que sembla, segons escriuen els diaris, en els cada dia menys espais disponibles per la cultura, devant l'atronadora euferia futbolística per culpa del barça (i el que resta si segueix guanyant així-
estic content per aquestes trobades i friso per agafar els pincells i continuar lluitant per fer quelcom d'autèntic, diferent alhora...
avia'm !
de moment a dalt a l'esquerra penjo una pintura sobre paper -meva- al atzar (?) crec que de l'any 07 (?)
Entrades
Zakaj pa ne:)
Anònim
dc. de nov. 18, 10:03:00 p. m.