pigments

lluita enmig de la terra que mostra-mata un pigment i el suc de trementina - un raig de joia o pensament que s'esmicola i tanca la forta presència de l'oblit celestial - la molla de l'angunia llargament esperada per a formar com a forma el dolor - l'aire que s'ensopega al no creure el que fa o li pot fer el millor dels colors - quin?
el cap sense cervell fa d'esponja del que pot, doncs ja no hi ha espera i el toll d'idees es centra en una: acabar en explosió, en el fotimer de rara expressió que enceta l'últim esclat de vermell, com de sang i ràbia...
des de la platja del blanc present (infinit) el pigment es torna carn, entre la llum d'una espelma que es torna més gran, aclaparant espai...
del núvol s'atura, en una dècima de segon, la grossa gota de suor, traint el guió i aquella llunyana (hores, dies o anys) primera sortida, enmig d'una terra i la dèbil boira de la trementina - a la següent dècima abraça el somni del somriure d'un color...

0 comentaris :: pigments